O música!!!!

"O música, o música, o múúúsica. Per tu nostres lloances, per tu nostre amor, nostre amor fideel. Alegres cantarem: o música, o música, o múúúsica. Aaaaaaah!"

Aquest és un cànon que sinó ha sonat 20 vegades a partir de les 8'30h del matí a l'examen de l'assignatura de direcció dels alumnes de 3r de magisteri musical, a l'aula Toldrà de l'edifici G-5 (o 6...?? després de tres anys encara no ho he après :P) de la Facultat de les Ciències de l'Educació de la Universtitat Autònoma de Barcelona, no ha sonat cap vegada. Sí, estimats lectors, avui hem tingut l'últim examen. Però no l'últim examen del curs, no (bé, si), però em refereixo a l'últim examen de LA CARRERA!!!!! Avui hem acabat!!!! Segurament no tots tindrem el títol ja, però podem donar-ho per fet. Aquest examen consistia en dirigir un cànon d'una llista que els profes ens havien dit. Sortíem per ordre de llista i agafàvem un paperet on apareixia el tíolt del cànon. Aquest ha tocat a moltíssima gent (menys a mi...) i l'hem cantat 5 o 6 vegades consecutives!!!! I al final de l'examen... foto de grup per la nostra orla virtual, oi Diana???????? I després... decidir on anem a sopar!!! Avui... ÚLTIM SOPAR de carrera!!!! Sembla mentida! Ja han passat tres anys.... qui ho diria que arribaríem al final. Hem acabat menys que els que vam començar, però ha estat genial.
Aquests tres anys de carrera poc pas que me'ls imaginava així. No sabia com serien ni mai m'ho havia plantejat... i jo que en un principi no hi volia anar... hi ha hagut moments de tot així com també et relaciones més amb uns que no pas amb uns altres, però tots molt bona gent!! De debó, i no va per fer-vos la pilota... però és així. He conegut gent encantadora. Sé que alguns ja no els veuré més, d'altres potser de tant en tant i espero que alguns altres (que ja saben qui són) els (o més ben dit les) pugui continuar veient. Avui és un dia estrany. Alegre, però trist. Relaxat, però alhora tens. Amb ganes de veure a la gent, però alhora la por del comiat. Sabem, tal com diu la cançó, que "no és un adéu per sempre", però mai se sap amb aquestes coses.
En aquests tres anys han passat moltes coses i també n'hem après. Podeu estar segurs que de cada ú de vosaltres amb qui he compartit viatges als ferrocates, treballs en grup (o hauria de dir en equip?), converses al bar, a la gespa... de tots m'emporto petites cosetes que em fan crèixer com a persona i com a mestra. Sapigueu que us trobaré molt a faltar, així com també les estones que hem compartit!!!!.
Bé, ens veiem avui però tot i així espero que ens veiem ben aviat.
Un petó per a tots.
Fins sempre!!!
P.D. Sabeu que sempre teniu un "cançoner amb potes" al vostre servei....jajajajajaja. I sinó pregunteu-li a la Vilar!!!!!