dilluns, 25 de juny del 2007

Remember when...

Ahir a la tarda vaig recordar moments molt macos viscuts amb la Laura.... potser més que macos.... bojos.... us hauríeu d'imaginar una tarda del mes de juny (o juliol... no ho recordo molt bé) de fa un any, a casa... la Laura, l'Anna A i jo. Vam sopar i després les tres cap al cine Bosque a veure MADAGASCAR.... ja us podeu imaginar com la vam liar.... rient i fent comentaris sobre els pingüins pensant en la Cecília (profe de foniatria), trobant paral·lelismes entre els personatges i nosaltres.... la Glòria, la ballarina i dormilega... un poc com la Laura..., el Melman, llargarut i adormint-se cada dos per tres amb la seva frase... "creo que voy a.....zzzzzzzzzzzzzzzzzzzz".... talment com jo...., i el Martin.... no sé, ara no ho recordo bé, però li vam assignar a l'Anna. Quins moments i quin riure!!!! Segur que la resta del públic va quedar ben tip de nosaltres..... Però va ser tan divertit.... m'ho vaig passar tan bé!!!!!
Doncs ahir a la tarda també hi va haver sessió de cinema....però no la típica pel·li de TV3 de diumenge tarda, no, no... pel·li de videoclub. La Laura va venir a dinar a casa i després vam anar a llogar-la... a que no sabeu quina era?????????? Doncs si....MADAGASCAR..... osti tu, quins records em va portar la pel·li.... que bé!!!!! I a la nit..... a veure Shreck Tercer ( i en català!!!). Genial, com les altres dues!!!!!
Pizzi, guapa, quan temps feia que no anava al cine amb tu?????????????? Ahir va ser un dia rodó i de molts records que no oblidaré mai, encara que tu estiguis a Mallorca i estiguem distanciades.... però el record d'allò viscut és el que ens queda de les persones amb qui hem compartit un temps de la nostra vida, encara que aquestes persones ja no hi siguin!!!!
T'estim molt, nina, i et trobaré molt a faltar!!!!!!!!!!!!!!
UN MEGARUCATTOMELMANMUX

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Jo també vull anar a veure Shrek3 en català!!! He vist que la fan a molts cinemes així que no crec que hi hagi problema...

al ha dit...

Ninaaaaa!!!!
M'has fet emocionar! :')
Si noi, mira que n'hem passat d'estones de no parar de riure, estones de tallers de pulseres i mils de coses més, i tot això queda en nosaltres... no se'n va per molt que ens allunyem.
Aquests dies esteim recuperant les notres quedades i els nostres sopars al xino de Pelai... jeje i les conyes reviuen cada vegada que ens veiem... Nina, et trobaré a faltar ja ho saps! i compto amb tu per seguir endavant... (i més, que em vendràs a veure, ehhhh!! ok??) jeje

Dolça, t'estim molt!

PiZzi.