Com passa el temps...realment semblava que era ahir quan entrava a la unitat de l'Estol, del Cau, i ara ja m'ho miro des de fora.... Des del primer dia que vaig posar els peus a la Festa dels Passos de l'octubre del 1991 fins a la de l'octubre del 2006 han passat 15 anys (tot i que un de baixa temporal). Ahir, després d'un any de ser fora el Cau, veure tot l'Agrupament en Formació per veure, un any més, com els nens i nenes, nois i noies, es canviaven la camisa de color, entraven, com jo vaig fer un dia, per primera vegada al món de l'escoltisme, em van venir molts records al cap, tant de quan jo era "nena" del Cau com dels últims quatre anys, que vaig fer de cap.
Ahir es feia una mica estrany. Vius aquesta sortida d'una manera molt diferent. No prepares res, no has de controlar nens/es, fas una mica el que vols, dines amb la gent que vols, i no has d'estar pendent de si els pares i mares segueixen les instruccions donades.... en resum, vas molt més descansat i passes a ser un més a la Festa...però no crec que un més qualsevol, com molt dels pares i mares que venen, que potser no acaben de trobar el significat que realment té aquesta Festa dins l'Agrupament i, sobretot, dins el camí de l'escoltisme. També,el fet de mirar-t'ho des de fora, fa que ho vegis d'una altra manera i comentis a la gent que tens al costat "quan jo estava al Cau..." o "quan era petita....".Els anys passen i les coses canvien i per tant, és normal que ho vegis tot diferent. Tu també has canviat i has madurat...
Tot i això, no va deixar de ser una Festa i sortida molt maca. Encara que la Cerimònia dels Passos en sí fos una mica llarga, tot plegat va ser molt maca. Cal dir que vaig gaudir molt del ppt dels que vau anar a la Jamboree i poder veure una rèplica de com va ser el primer campament escolta que Baden Powell va fundar fa 100 anys!
Ja us dic jo que el camí de l'escoltisme no s'abandona mai, encara que deixis d'anar al Cau, i com molt bé va dir ahir el Cap d'Agrupament, el pas pel Cau deixa una petita o gran marca dins el nostre cor i al llarg de la nostra vida.
Tot plegat, una experiència impressionant.
Una vegada escolta/guia, tota la vida escolta/guia.
RIU AMUNT/TAN COM PUC/SEMPRE A PUNT/ FEM SERVEI!!!
Bona ruta a tothom!!!
Ahir es feia una mica estrany. Vius aquesta sortida d'una manera molt diferent. No prepares res, no has de controlar nens/es, fas una mica el que vols, dines amb la gent que vols, i no has d'estar pendent de si els pares i mares segueixen les instruccions donades.... en resum, vas molt més descansat i passes a ser un més a la Festa...però no crec que un més qualsevol, com molt dels pares i mares que venen, que potser no acaben de trobar el significat que realment té aquesta Festa dins l'Agrupament i, sobretot, dins el camí de l'escoltisme. També,el fet de mirar-t'ho des de fora, fa que ho vegis d'una altra manera i comentis a la gent que tens al costat "quan jo estava al Cau..." o "quan era petita....".Els anys passen i les coses canvien i per tant, és normal que ho vegis tot diferent. Tu també has canviat i has madurat...
Tot i això, no va deixar de ser una Festa i sortida molt maca. Encara que la Cerimònia dels Passos en sí fos una mica llarga, tot plegat va ser molt maca. Cal dir que vaig gaudir molt del ppt dels que vau anar a la Jamboree i poder veure una rèplica de com va ser el primer campament escolta que Baden Powell va fundar fa 100 anys!
Ja us dic jo que el camí de l'escoltisme no s'abandona mai, encara que deixis d'anar al Cau, i com molt bé va dir ahir el Cap d'Agrupament, el pas pel Cau deixa una petita o gran marca dins el nostre cor i al llarg de la nostra vida.
Tot plegat, una experiència impressionant.
Una vegada escolta/guia, tota la vida escolta/guia.
RIU AMUNT/TAN COM PUC/SEMPRE A PUNT/ FEM SERVEI!!!
Bona ruta a tothom!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada