El restaurant xinès

"Quatre passes i un adéu

tot va caure en un instant

com un crit la teva veu

tinc la vida per davant

El teu nom era un caramel

dies d'hivern en el meu llit

ets un vent calent i fred

que em fa tremolar de nit

Ara tot entre tu i jo

quedarà com si no hagués passat res

i et segueixo recordant

que en el restaurant xinès

hi haurà una taula per dos

Quantes nits hauran passat

tinc por de llevar-me sol

temptacions de veure el teu somriure

He d'aprendre a viure

sense els teus llavis humits

en un món pensat per dos

com si tot ja s'hagués fos,

com un animal ferit."

("El restaurant xinès", "Quina nit"; Sau)

Aquesta cançó va dedicada a la Laura. Ahir, després de no veure'ns des del juliol (tot i haver quedat breument altre dies) vam quedar per sopar i recordar v/bells temps. Per variar vam anar a sopar al restaurant xinès del c/Pelai, on hi havíem anat infinites vegades abans que ella marxès a Mallorca. Primer ens volien posar en una taula, però vam demanar de canviar-nos i posar-nos a la taula de sempre. Des que ella va marxar no hi havia tornat més,allà.

Tot i que les dues estàvem cansades va estar molt bé. Mira que allà ens hi han passat un munt de coses, eh, Laura!!!!

Apa, petonets i ja m'avisaràs quan neixi el Biel!!!!!