Fa uns dies ma mare es va trobar al metro una companya seva de quan estudiava magisteri en una acadèmia i van dir de quedar i que es trobarien a casa nostra. El dia assenyalat va arribar. Van trucar al timbre de casa i vaig començar a sentir crits d'alegria. Feia com més de 30 anys que no es veien!!! Com acostuma a passar, després de la tempesta ve la calma. Bé, doncs, es van asseure al sofà del menjador i van estar xerrant tota la tarda.
Aquesta situació em va fer pensar. Vaig voler-me imaginar què passaria d'aquí 30 anys quan quedéssim amb les Nenes de la Uni després de no veure'ns no sé quan de temps. Ma mare i les altres eren un total de 4 i ja van fer xivarri.... doncs, nosaltres, que som 9, imagineu-vos com la liaríem si ara ja ho fem quan ens trobem per sopar o celebrar aniversaris (per cert, Nenes, a veure si ens veiem aviat que ja us enyoro moltíssim!!!). Tot just fa un any que hem acabat la carrera i, com és lògic, cada una ha agafat un camí diferent per la seva vida. A final de curs passat ja dèiem que ens havíem de veure sovint, que ens trobaríem a faltar, que no volíem perdre el contacte, que voldríem saber de les vides de les altres.... suposo que això és el que es diu sempre i hi ha amb qui mantens més el contacte i hi ha amb qui menys... espero, però, que a partir d'ara, no passin 30 anys sense veure'ns, sinó que amb certa regularitat ens anem veient. La cosa és difícil ja que no totes fem el mateix i n'hi ha que ja no estan aquí, és a dir, que han marxat a viure a fora de Barcelona o bé que ja han tornat a les seves terres. Sembla estrany com tres any de carrera dóna per tant. Semblava que era ahir que començava la Uni sense conèixer pràcticament a ningú i acabes el primer curs tenint, ja, un grupet de gent que s'amplia a segon i a tercer, i que l'amistat que us uneix és impressionant. Que trobes a faltar les quedades, les parides, les partides al Jungle Speed, les converses a l'aula 0 (que per cert, Nenes, l'altre dia vaig anar al conservatori del Liceu a buscar ma germana i vaig veure una aula 0!!!! jejeje, vaig pensar en vosaltres), els treballs en grup, les hores davant l'ordinador, etc.
Nenes, espero que d'aquí 30 anys ens poguem veure i recordar v/bells temps.... però també espero anar-nos veient i recordeu que tenim un sopar pendent i aniversaris molt enrederits, així com també coixins!!! (digueu-me egoista, però jo vull el meu!!!! A veure si ens hi posem,eh?????????)
Un petonet ben fort per a cada una de vosaltres: Laura (Pizzi, etc), Mireia (Xirimirimí), Alba (Albus Dumbeldore), Maria de la Seu (Marieta), Maria de Cervera (Marieta Cistellera), Irene (Contrabaix), Diana (Ianus) i Cris (Critineta).
Fins aviat guapíssimes!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada