Una cap. LA cap.

Avui vull dedicar aquesta entrada a una persona molt especial. Una persona amb la qual hem compartit cada dissabte, excursions, campaments durant 4 anys de la meva infància. Pels que em coneguin ja es poden imaginar a qui em refereixo... sí, estimats lectors...em refereixo a l'Elisenda, una de les caps que vaig tenir als quatre anys que vaig estar a l'Estol. Però ella no va ser una cap qualsevol. Per a mi va ser, ha estat i serà LA cap!!!! Sembla mentida que des dels 8 anys fins ara encara ens comuniquem, tot i que poc, i que durant un temps (uns 6 anys, em penso) vam estar sense saber res l'una de l'altra...

Ella m'ha ajudat sempre. Ja de petita quan em passava alguna cosa enmig dels campaments o d'excursions anava a ella a explicar-li, sempre m'ha fet riure, m'ha ensenyat moltes coses, a l'esteiu ens escrivíem alguna carta...i després, quan em va dir que no continuava el cau va ser durillo... sobretot perquè estàvem d'excursió i encara no havíem acabat el curs. Però després d'aquests 6 anys de distanciament, ens vam posar en contacte gràcies a la seva germana... quina il·lusió!!! La cosa, però, era que ella estava a l'Argentina i jo a Barcelona... així que veure'ns no poodíem, però em va ajudar molt quan ho vaig necessitar a través dels seus mails. Cada vegada que en rebia un, era com si em fessin un regal... Gràcies per tot Elisenda!!!

Ara, però, després de tots els seus viatges: Argentina, Uruguai, Itàlia... ha tornat a Barcelona, ja per quedar-s'hi, amb el Marco, el seu marit. Ara, les ganes de saber d'ella i veure-la encara han augmentat més. Espero que ben aviat ens poguem retrobar!!!

Un petonàs, Elisenda i gràcies de nou!!!
La teva Bruniquilda!!!!