Trobades improvisades!!

Avui he tingut una sorpresa molt agradable, que m'ha fet molta il·lusió. Estava a casa, aquest migdia, encara de baixa (però ja no tan avorrida) quan m'ha sonat el mòbil. Era la Clara!!! M'ha preguntat si estava a casa i que si anava bé que passés, o al migdia o al vespre. Li he dit que m'era igual... al final ha vingut al migdia. Ja tenia el dinar fet. La mare no hi era però no tardaria a arribar. Li he dit que es quedés a dinar, però no volia. La meva mare l'ha convençuda i hem dinat les tres. Quan ma mare ha marxat, ens hem posat a xerrar. Feia dies que no parlàvem ni quedàvem... això ha fet que ens posèssim al dia de tot. Fins que ha marxat.

Realment, a vegades, aquestes són les millors xerrades, trobades, ... o com ho vulgueu dir... Les trobades improvisades ("ets a casa?" "si" "doncs passo que estic al costat") són les millors... no te les esperes i expliques les coses amb més ganes. No dic que les altres ("quedem tal dia") no estiguin bé... però no sé, són diferents. Ja saps que veuràs a aquella persona que fa temps, o no, que no veus, que li has d'explicar no-sé-quantes-mil coses, que d'aquell tema no recordes què és l'últim que li has explicat... No ho sé... a mi, aquest tipus de sorpresa, que et truquin per telèfon preguntant-he si ets a casa, o quan truquen al timbre i no esperes a ningú i et trobes algú que t'ha vingut a veure... no cal que sigui per Nadal (tipus "vuelve a casa vuelve por Navidad").... No ho sé... m'ha alegrat el dia... i ara, a la tarda, que no ha vingut el meu alumne i he hagut de tornar a casa (cosa que fa ràbia) no se m'ha fet tant pesat...

Clareta, aquesta entrada està dedicada a tu i a les nostres converses... què et vaig posar a l'etiqueta de la bufanda? 10% converses? O més????????

Un petó guapíssima!!! I fins la propera... ja ho saps, sempre que vulguis pots passar per aquí!!