Heus aquí una actualització ràpida amb una de les anècdotes de l'estiu... Al Curs de Clarinet de Prades vam fer un enterrament a una planxa de cabell... teníem 2 claris baixos tocant la marxa fúnebre, un mossén, el fèretre, els que portaven el taüt i tots el qui estàvem plorant... va ser molt emotiu... i per això us poso el que vam llegir en el seu record....
LA MISSA:
Estimats germans;
Ens hem reunit avui aquí per donar l’últim adéu a la nostra estimada planxa de cabell.
Sempre la recordarem pels grans moments passats, per les nostres planxades i les nostres allisades passades.
Què farem germans sense la nostra planxa...mai un difusor ens podrà omplir el seu buit...
La recordarem tot dient:
Planxa allisadora nostra,
que estàs en la deixalleria
,sigui santificat el teu funcionament
vingui a nosaltres el vostre record
facis la nostra allisamenta
així en la terra com en el cabell.
El nostre allisament de cada dia
doneu-nos senyor amb el difusor i el raspall
i perdoneu els nostres rulos
així com nosaltres perdonem a tots els hippies.
I no permeteu que ens guanyi l’humitat
ans deslliurer-nos dels rissos rebels.
Amén.
L'explicació ja la faré amb calma.... ara no tinc massa temps...
Petonets a tothom i acabeu de gaudir de les vacances!!!
P.D: Tinc una actualització pendent del concert de Sol i Serena i de l'estada a casa la Lídia a Besalú... de moment, us dic que tot va ser genial!!!!!!
Fins la propera!
1 comentari:
la planxa de cabell jajaja
mar
Publica un comentari a l'entrada