Aquesta tardor, una de les cantants que m'agrada més, va treure un disc nou. Un disc diferent al que ha fet fins llavors però que conté la seva essència.
El format d'aquest disc no és un cd com els que coneixem si no una tirallonga de postals. Cada una de les postals és una de les cançons: al davant hi ha una imatge, i al darrere, en una cantonada, un codi QR que quan s'escaneja tens la cançó i la pots escoltar tantes vegades com vulguis.
Jo n'hi vaig comprar dos, de jocs de postals, un per quedar-me'l, i l'altre per anar enviant... ja n'he enviat dues.
La primera, a una amiga molt especial i la cançó que vaig escollir per a ella, en aquells moments, era la més adequada per a ella. La postal anava dins un paquet amb altres coses, i em va enviar un missatge dient que ho havia rebut i que tot li havia agradat.
La setmana passada vaig decidir que n'enviaria una altra, de postal.
Amb la meva filla vam anar a l'estanc a comprar un segell. Ella no sabia què era això dels segells i li vaig explicar, però no sé si ho va entendre. L'hi vaig dir que ella també podia enviar una carta o dibuix a algú que ella vulgui, i vam comprar un sobre i un segell. Quan sortíem de la botiga va estar pensant i em va dir: "Però mama, també l'hi puc donar a l'escola". I jo l'hi vaig dir que la gràcia era la sorpresa i que l'altra persona et pot contestar... Al final no va voler fer-ho... (però el sobre i el segell els tinc guardats...)
Doncs el que deia... Un cop vaig arribar a casa vaig decidir escriure la postal, posar-hi el segell i l'adreça, i divendres al matí, després de deixar els nens a l'escola, vaig anar a la bústia que tenia més a prop (poques en queden) i hi vaig tirar la postal.
Estem a dimarts i no sé si la persona a qui va dirigida l'ha rebut. Estic ben intrigada... espero haver posat bé l'adreça, si correus ha fet la seva feina, si s'ha perdut... El cas és que aquesta inquietud m'ha fet pensar i reflexionar...
Des de fa uns anys que estem perdent l'hàbit d'esperar, de tenir paciència amb les coses (i persones?), tenim ganes d'arribar als llocs ràpidament, d'obtenir respostes al moment, de mostrar allò que fem, de fer cinquanta mil fotos per compartir i que potser no les tornarem a mirar mai més... En resum, estem acostumats a una immediatesa constant.
Com deia una mica més amunt, estic intrigada. Espero que l'hagi rebut o la rebi en pocs dies, i tinc ganes que em digui què li ha semblat. També m'ha passat pel cap que potser ella m'ha respost amb una carta i que he d'esperar.
Potser abans no estàvem tant pendent de si es rebia o no la carta, a no ser que fos alguna cosa urgent i/o important, i potser sabies que rebries una resposta. Aquesta és la meva sensació.
Així que res.. no em queda una altra opció que seguir esperant.
I com una de les cançons del disc "L'endemà" de La Marta Rius - el que he dit més amunt - tornem a la "Vida Lenta" d'abans... gaudim de cada cosa per què "(...) arrelem aquest moment que el demà ja serà ahir (...) - "Sang" CD L'endemà - La Marta Rius" i "que la vida passa quan mirem a una altra banda/ que la vida passa quan vivim una mentida(...) - "Preparem-nos per la màgia" CD L'endemà -La Marta Rius".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada