Tinc la sort de viure en una torreta particular al mig de Barcelona a cinc minuts del barri de Gràcia, i, per tant, tinc la sort de tenir un petit jardí a la planta baixa on vivia l'àvia. Avui l'hem estat arreglant amb ma mare i l'ajuda dels cosins al matí, però a la tarda només érem ma mare i jo. Estava com una selva. Ara fa un any - bé, a l'estiu passat -, amb els meu germans vam estar 5 hores treient els testos que hi havia davant els parterres, arrencant les males herbes, etc. Però des de llavors no hi havíem fet res més... i clar... ja us podeu imaginar com estava!!! Mentre el pis de baix, per dins, l'estant arreglant, si ho miraves des del jardí semblava que la casa estava abandonada... no n'havíem fet més cas.
Amb ma mare ens pensàvem que aquest cap de setmana podríem anar muntant llibreries i baixant coses per fer lloc perquè la meva tieta pogués posar-hi les seves coses... però ahir el pintor ens va dir que no...i què hem fet????? Sí senyors!! el jardí. Ara es veu net, ja no és una selva però es veu buit. Hem arrencat les males herbes, hem tallat moltes branques que molestaven, hem tret les fulles seques i plantes mortes.... vaja, una feinada impressionant!!! I això que l'estiu passat ja n'havíem fet, de neteja!!!!!
Mentre estàvem fent feina m'he adonat que per tenir un jardí tant ben cuidat com el tenia l'àvia has de conèixer molt bé cada planta, saber què vol, quanta aigua necessita, si és millor que li toqui el sol o no... i sobretot, tenir-ne cura força sovint. Això està molt bé quan tens temps i tal... i realment t'han d'agradar molt les plantes. Ja us dic que nosaltres no en tindrem tantes, de plantes!!! A ma mare no li agraden massa i vol posar-n'hi d'aquelles que no porten feina i que amb poca aigua per sobreviure en tenen prou. Jo... a mi ja m'està bé el que diu ma mare... de fet, tampoc m'hi entretindria ja que, pel que he comprovat avui, no és el meu fort. Sí, ja sé que una vegada estiguem a baix i hi hagi plantetes el jardí estarà més cuidat i tot el rollo... però si ja no faig cas a les floretes i plantetes que hi ha al pis de dalt, com voleu que ho faci amb tot un jardí més un celobert?????????????
La meva àvia tenia el jardí molt bonic. Massa plantes, potser, però feia molt goig. I quan el miraves des del balcó de dalt feia molt efecte... això és una de les coses que més he trobat i trobaré a faltar... clar que tal com el tenia ella no es podia aprofitar perquè davant els parterres, com he dit abans, hi havia testos i dificultava el pas... en canvi nosaltres volem aprofitar-lo al màxim... prendre el solet, fer-hi soparets, llegir... però sé que no serà tant maco com abans. Però què hi farem!!! Les coses van canviant i sempre, però, ens queda el record d'allò viscut. El que sí que es mantindrà i es quedarà al jardí i al mateix lloc és el llimoner. Sí! Hi ha un llimoner a casa... ara, malauradament, malalt perquè no li hem fet res, però esperem que es recuperi. Doncs, el que us deia, aquest llimoner té tants anys com la casa (em sembla), uns 40. Ara, no us imagineu pas un llimoner amb un tronc gruixut, recte, fulles i llimones grosses... no!!! és més aviat esquifit, torçat, pràcticament sense llimones (pel que us he dit), etc. però m'és igual!! És el llimoner d'on tantes vegades vaig collir-ne llimones quan la mare les necessitava i li demanava a l'àvia. Penso que si eliminem - bé, més ben dit, treiem - el llimoner del pati, per mi ja no serà el mateix pati de sempre on l'àvia havia cuidat tantíssimes plantes!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada