Protagonistes de la pel·lícula "La vida"?

Un cap de setmana ben curiós. De fet, ja comença al divendres a la nit a la Pl del Rei. Després de ballar dues hores i un cop el grup ha recollit, comença "l'after". Normalment sempre toquen els mateixos. Aquest cop no. Hi ha tres persones tocant: guitarra, flauta i clarinet (que no sóc jo). Estem ballant una estona mentre toquen i al cap d'un moment em trobo amb el clarinet a punt per tocar... increïble!! Un noi que no conec em deixa el seu Buffet Prestige, un divendres a la nit a la Pl del Rei per tocar a "l'after"...No sé. Genial!!!! Després, li vaig tornar i així ens el vam anar passant. Quan recollien, vaig comentar que havia anat molt bé i tal i que s'havia de repetir i - posats a provar - a fer un grup. El Pau i la Laia, els nois en qüestió, van dir que sí, i li vam proposar al guitarrista, l'Albert. No sabem com anirà ni si sortirà, però bueno, per intentar que no quedi. Total, ens estem allà fins ben bé a quarts de dues que anem a buscar els respectius autobusos.

Dissabte, al matí sola a casa. Fent de bona filla, anant a comprar, arreglant-ho tot i posar-me a fer una mica de feineta... Dinant amb la mare i a la tarda al Teatre Borràs a veure "Carta d'una desconeguda" amb Emma Vilarassau, Carlota Olcina, Marta Marco i -queda molt lleig però no sé com es diu - la que fa de Nicole a Ventdelplà, amb la Clara. Al sortir anem a sopar i ens posem al dia de tot... quin riure!! i alhora quins records. Quan acabem decidim anar a comprar un gelat, però amb el fred que fa, la idea ens marxa del cap i només ens ve la d'arribar a casa al més aviat possible. Tornant sola cap a casa, em vaig posar la música i anava recordant o pensant tot el que m'havia passat en aquells dos dies...

Diumenge matí, també sola a casa, però amb els cosins a dalt. Em conviden a dinar i a la festa d'aniversari dels tres. Pensava estar-m'hi només una estona, però al final m'hi vaig estar tota la tarda. Va ser curiós... jo sola amb tots els "petits" de la família - de cosins - perquè també hi havia les àvies i els tiets...Però m'ho vaig passar bé... no sé, una cosa rara. Després de la festa, vaig baixar cap a Casp, a la pregària de Taizé. Pensava que m'hi trobaria la Clara, però......... sorpresa!!! Em trobo la Guida!!! Quina il·lusió. Ens posem una mica al dia i m'explica de l'Elisenda. Quina gràcia!!!!

Agafo el bus, em torno a posar la música i torno a repassar tot allò viscut en tan sols tres dies. Arribo a casa i ma mare em diu que els meus cosins ens han convidat a veure "Porca Misèria" a dalt perquè diuen que si no és més avorrit. Quina sorpresa, aquest comentari!!!! Em va fer il·lusió!!! A la primera mitja part, em sona el telèfon. La trucada també em va fer il·lusió!! Va ser una conversa curta, però genial!!!

Després de tot plegat i pensant-hi, tots aquests dies he tingut la sensació de ser la protagonista d'una sèrie, pel·lícula o diga-li com vulguis. A vegades és això. Tot depèn de la situació en què et trobis, on estiguis aquell moment, els teus estats d'ànim, la banda sonora que hi posis i com et sentis tu. A vegades, però, sembla que passes a un segon pla, que siguis un figurant o un més en aquesta ciutat, comarca, etc on hi ha milers de persones que, com tu, són anònimes. Tot plegat, és ben curiós. No sé si no us ha passat mai o heu tingut aquesta sensació: tot gira al vostre voltant i en aquell moment sou els més importants. Potser pensareu que m'he tornat boja o que m'he posat molt filosòfica... però és com m'he sentit aquests dies i és genial! És per això que ho vull compartir amb vosaltres!!!
Petons.