Les fotos... quin gran record...

Ahir, buscant fotos amb els meus cosins (com tots els cosins Vallvé, aquests dies) va sortir aquesta foto!!! Quins records... Anna, Iona, ho recordeu? Era un dia de Reis, fa no sé quants anys. Després dels regals a l'escola del Pítol, seguint la tradició, els pares i tiets van anar al cine i nosaltres a Torre Baró a fer de cangur dels Quimets i els Guius. Després de jugar a no sé quin joc, ens vam disfressar de "marujas"... l'Agnès ens va dir que si volíem podíem netejar, planxar... però en plan conya... i nosaltres ens ho vam prendre al peu de la lletra... ai quin riure... "Fregona 4 a Escombra 8". Jajajjajajajaja. Quan van arribar, es van quedar parats i ens van fer la foto.

Però veient aquesta foto em venen molts altres records al cap viscuts en aquesta casa. I molts, són moments importants que tant l'Eulàlia i el Poire com l'Agnès i el Rafel han viscut en aquesta casa fins al gener del curs passat. Encara recordo quan l'Anna i jo vam anar allà a ajudar a l'Agnès amb els nens, llavors la Mar tenia mesos. També hi havia l'Àvia, però no estava massa fina. El Rafel estava de viatge i els portaven l'armari nou dels nens. En teoria, només ens havíem de quedar un dia, però si no recordo malament, ens n'hi vam quedar 3!!!! També recordo quan els van portar el sofà al Poire i l'Eulàlia. Era un estiu. Recordo que per la porta no entrava i ho van fer per la terrassa. Tots estàvem allà mirant molt encuriosits.... i decidir on el posarien... I, l'últim i el més proper, va ser a principi de gener passat, quan el Poire i l'Eulàlia ja estaven al pis de Gràcia, els nens de l'Agnès amb el Rafel, i ella estava sola a Torre Baró. Vaig anar-hi a dormir, acompanyant-la, i l'endemà vam anar a comprar els Reis dels nens. Amb un matí tot fet i després, un vermutet a un bar abans de venir a dinar a casa. Al cap de res, ja venien a viure tots a casa i ens vam convertir, de nou, en família nombrosa...

Les fotos ens porten tant records... a vegades, se'ns barregen imatges amb els records qeu hem viscut. Tant, que al final no sabem què és real i què és de la foto. De tant en tant, ve de gust agafar els àlbums i començar a mirar i recordar el passat i tot allò que hem viscut anys enrere: des que naixem fins ara de grans... i és que les fotos són un dels records més macos que podem tenir, a part del que podem guardar dins nostre. Ara, però, amb les càmeres digitals, fa més mandra (almenys a mi) posar-me davant l'ordinador i mirar fotos. És per això -els que em coneixeu- que encara vaig amb la reflex del meu pare!!!
Petons i feu moltes fotos... no us en penedireu!!!