Un concert. Una sensació.

Avui, després de treballar a l'escola, com cada divendres, he anat a classe de clarinet. Aquest cop, però, més carregada. Duia el clarinet baix. He arribat d'hora. La Teresa no hi era. Al cap de res, ha arribat la Paula. Hem tocat les cançons nadalenques pel concert. He acabat la classe.He buscat el Jordi. Hem anat a una aula per tocar. Ha arribat l'Eduard. Hem decidit baixar a l'Auditori per provar. No hem pogut i ja ens veieu assajant darrere l'escenari, en una espècie de camarino. Pleguem. El concert és a punt de començar. La cosa es fa una mica pesada. Toquen tots -o quasi tots- els alumnes de vent. Això es fa interminable. Sort de la Natàlia (filla del Jordi) que ens ha fet passar l'estona..... No ens n'adonem que ja estem dalt l'escenari. Els nervis mica en mica es van despertant. Noto com em tremolen les mans. Això no m'agrada. Comencem amb una versió d' "Els àngels allà la glòria". Jo faig de primer clarinet. Tinc la Tere allà davant. Me la miro de tant en tant. Em diu que va bé. Fantàstic!!! Hem triomfat...!! Segona cançó "Good King Wneceslass". Agafo el clarinet baix. Faig quart clarinet i implica fer un canvi de distribució. No el tinc tant apamat. Em costa més. La boca em tremola i costa aguantar les notes llargues. Tirem endavant. La cosa va bé. Repetim. Llàstima d'algunes cosetes. Arribem al final i el sol no em sona bé. Merda!!! Però tot plegat ha quedat bé. Encara no s'ha acabat el concert. Queden unes flautes. Ara sí. L'útlima cançó: "El noi de la mare" però tots junts. No és a ritme de swing com el de l'altre vegada...Però no queda malament. També toco el clarinet baix. És una mica caòtic tot plegat. Això no s'ha assajat i surt el que surt... però "dóna el pegu" per acabar el concert. S'ha fet llarg però alhora curt. Em faltava i necessitava tocar una mica més. Després ja ha tocat recollir. He vist un moment la Tere i m'ha donat una piruleta de xocolata, com els alumnes petits que té. Ja no l'he vist. El Jordi s'ha ofert per portar-me en cotxe fins a casa. Gràcies. El que em sap greu és no haver-me acomiadat de la Tere ni comentar el concert, com sempre.

Bé, el concert d'avui ja és el segon que faig de Nadal. No em puc queixar. He tornat a tocar el clarinet baix. Ha estat xulo. Tocant amb el quartet i el clarinet baix he disfrutat moltíssim. He recordat quan era més petita i a Diaula vam decidir fer un quartet de clarinets i al cap d'un temps vam posar-hi el clarinet baix. És una sensació molt agradable. Realment, queda molt bé. Cada vegada que faig un concert penso que m'agradaria fer-ne més i, per què no, dedicar-me a això. Però és molt difícil. M'agradaria poder fer concerts fora de Virtèlia i anar pels "puestus"... però després, surto d'aquesta bombolla màgica que és la música, i caic a la realitat... i penso que el que estic fent ja m'agrada i que de moment s'han d'aprofitar totes les oportunitats. El concert d'avui no sé pas com definir-lo.... potser... Un concert.Una sensació.