Una parada

Mentre sona un mix de música brasilera i de bossa nova, estic sopant. Sola. Davant l'ordinador. Només m'acompanyen les cançons del cd que hi ha posat. Un moment de tranquil·litat, sol·litud, relax, reflexió, de recuperar l'energia gastada durant la setmana, de descans, de desconnexió, pensant en el cap de setmana, en allò que vindrà, en allò que pot passar, que veuré La Berta i la Crispi, ball amb Harmonikando, diumenge a Sant Esteve de Palautordera amb la gent del CAT i molta d'altra que no conec, moment d'enyorança, de records, de trobar a faltar algú, voler algú al teu costat...

Sembla estrany que un divendres a la nit pugui estar a casa, sense fer res, després de fer-me una dutxa d'aquelles relaxants, amb el pijama posat, sense ganes de fer res.... Però de tant en tant són moments que venen molt de gust.

Aturar-te, deixar estar la vida tan agitada que tots plegats portem, pensar en allò que estem fent, que ens estar passant, en el possible futur, somiant, intentant de pensar com serà la nostra vida d'aquí uns anys, sense que ningú et digui què és el que toca fer en cada moment, sense estar pendent del telèfon, sense ganes de què ningú et molesti, però potser amb ganes de compartir aquesta estona amb aquella persona especial o que més estimes,....

Aquests moments són els millors que una persona pot tenir després de no parar en tot un dia o tota una setmana atapeïda i d'anar corrents amunt i avall. Segur que tots necessitem aquestes estones per poder continuar tirar endavant. Una parada que poques vegades podem fer... així que... ATUREU-VOS a descansar, a pensar, a trobar-vos amb voaltres mateixos, a revisar el que esteu fent i un llarg etc de coses que es poden fer en aquestes estones...

Atureu-vos i gaudiu d'aquesta aturada... que mai se sap quan la podràs torna a fer!