Una Reflexió de les "Reflexions"

El divendres la Lídia em va dir que havia entrat al blog. Li va agradar i alhora la va fer pensar. Després de què em digués això vaig pensar que quan arribés a casa (fos l'hora que fos i mentre em prengués el meu cola-cao) em llegiria diferents entrades. Vaig agafar la categoria de "Reflexions". Me les vaig llegir totes. Mentre les llegia cada vegada estava més sorpresa. A part del contingut i del què parlin, em vaig sorprendre de la forma com estan escrites, les paraules utilitzades, les construccions de les frases, les puntuacions.... Això em va fer pensar amb la Rosa Mundó, profe de català que vaig tenir a l'institut quan feia 1r de Batxillerat (diria). En una classe ens va fer escriure quatre línies (literalment) amb unes condicions determinades. Ens va deixar temps per fer-ho allà i després a alguns ens ho va fer llegir. Quan vaig acabar, em va fer un comentari que em va sorprendre i no oblidaré mai: "Et sorprens tu mateixa del que has escrit". I realment és així.

Llegint les entrades de "Reflexions" vaig tenir la sensació que la persona que ho havia escrit era una altra i no jo. També vaig pensar que quan escric em "transformo". Sí... allò que explico realment surt de dins meu.... i no em veig igual quan parlo o quan estic amb gent. O si més no no ho sé expressar de la mateixa manera.... però això no només em passa amb el que escric aquí al blog, sinó també amb els contes o poemes....

És impressionant... no entenc per què passa. Què ho fa que quan ho rellegeixo penso que ho ha escrit algú altre? Que allò no ha sortit del meu cap o de dins meu? La veritat és que és una cosa ben curiosa....

Res, que el fet de tornar-m'ho a llegir vaig pensar que estaria bé fer Una Reflexió de les "Reflexions".