Un dia estrany. Ple de dubtes. Sentiments. Pors. Incerteses. Donar voltes sobre un mateix tema. Moments de seguretat en la decisió presa. Un sms, un mail. Tornen els dubtes. Si? No? En aquests moments penediment de la última decisió. Una sensació estranya córrer pel meu cos. Ganes de plorar. Impotència. Sense saber què fer. Ganes de sortir de casa. Quedar amb algú. Ningú pot. Ganes de tranquil·litat, d'estar sola. Per què? Per què un dia com aquest? Per què és tan complicat? Somnis estranys. Somnis que sé que no passaran de veritat (o això espero). Somnis creats per la por, incertesa i dubtes. Però alhora esperança, il·lusió. Xerrar. Sincerar-se. Parlar. Caminar. Ballar. Fer música. Riure. Compartir. Trucades per quedar amb gent. Ningú pot. Vull estar jo sola amb algú. Necessito desfogar-me. En aquests moments és quan més trobo a faltar la Laura. Un sopar al xinès de Pelai. Xerrar. Per què sóc tan indecisa? Per què costa tan dir la veritat? No ho sé. Preguntes i més preguntes. Ganes de distreure's. Una última trucada. Sortiré de casa. Podré xerrar. Desfogar-me. Em tranquil·litzo una mica. Sortiré a sopar. Quines ganes. Estic cansada però sé que no arribaré tard a casa. Quin gust. Riure. Parlar. Compartir. Arribar a casa. Jugar. El tema continua rondant, però sense donar-hi tantes voltes. Ànims remuntats. Sense pensar amb el que no he fet. I, ara, a dormir.
Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada