La vida. Una història

Sempre diem, sobretot quan passa alguna cosa dolenta, que cal girar full i continuar endavant. Realment, això és ben bé veritat.

No sé si us heu parat mai a pensar que la vida és una història, un conte, una novel·la... digueu-li com vulgueu. Però és cert. És una història que comença quan naixem i s'acaba quan morim. La particularitat, però, d'aquesta història, és que mai sabem com continua ni què passarà més endavant. I no ho podem saber perquè no està escrit, ja que aquest conte, història... l'escrivim nosaltres (cada ú la seva) amb el dia a dia i allò que ens va passant. Podem tornar a llegir tot allò viscut a través dels records i experiències que hem anat passant al llarg del temps, però com he dit, no podem anar més enllà del que estem vivint al present o allò que tenim programat a les nostres agendes.

Aquesta història, la vida, és llarga. I com totes les novel·les, està dividida en diferents capítols. Alguns acabats i rematats, alguns acabats amb interrogants, altres amb un final feliç però d'altres amb un final trist o que han acabat malament. Sigui com sigui el final d'aquests capítols, que és molt possible que tots tinguin un títol, no ens podem quedar estancats allà perquè la nostra vida continua i per tant hem de seguir escrivint aquesta història. A vegades costa sortir d'un capítol, però s'ha de fer i potser hi ha unes pàgines en blanc o amb algunes paraules, però després, al cap d'un temps, tornes a narrar allò que et passa i que vius. Pot ser que algun tema duri més d'un capítol, o que un capítol sigui més llarg o més curt que un altre... podem rellegir els capítols passats, i potser, passat un temps, quan hi pensem, riem recordant allò que llavors, en el seu moment ens va fer mal, ràbia o el que sigui.

També cal dir que la nostra història i vida hi ha altra gent. Cada ú de nosaltres som els protagonistes de la nostra vida, però també apareixem com a coprotagonistes, personatges secundaries, de passada... en les històries de l'altra gent. Hi ha persones que han passat un temps per la nostra història, però després han desaparegut per no tornar o reaparèxier al cap de molt temps, altres que són coprotagonistes perquè estan molt sovint amb tu, altres que, molt subtilment, estan allà sempre... a vegades, podem compartir, amb algú altre, un capítol sencer de la nostra vida o més d'un. També poden haver-hi punts de vista narratius diferents en el moment que amb uns quants amics/gues comparteixes un debat o una situació, on, evidentment, no tothom ho viurà de la mateixa manera.

D'una manera o altra, totes les històries que vivim i que anem escrivint estan lligades a les de l'altra gent. I, també, podem anar escrivint més d'un capítol alhora.

No sé si heu vist la pel·lícula "Big fish" de Tim Burton. La veritat és que és una mica aquesta teoria. No l'explicaré per la gent que no l'hagi vist... però si podeu, mireu-la i després em dieu el què.

Així que vinga, a avançar i escriure moltes pàgines per tenir una novel·la ben llarga i ben rica d'experiències i coses apreses durant tota la nostra vida, i sense pensar en el que vindrà ja que no ho sabem....