dilluns, 21 d’abril del 2008

25 anys intensos

Un quart de segle no es fa cada dia ni cada any.
Ahir, va ser un gran dia... potser com a conseqüència de la festa del dia anterior, potser perquè havia de ser així.
I què millor que celebrar-los amb un concert (que ja fa temps que m'havia compromès a tocar una cançó i que em portaven en cotxe de porta a porta... si no no hi hagués anat... estant de baixa...) a Castelldefels, al Juguem Cantant....? Quan es va acabar, em va venir una nena de la coral Tic-Tac, de St Feliu de Llobregat, i em diu "Avui és el teu aniversari?", i jo "Sí, qui t'ho ha dit?"... "M'ho han xivat"... "Qui?".... "Algú"... "La Berta?"... "Sí..."... "ah...".... "I què creus que et regalaran?"... "No ho sé...".... "Doncs jo et regalo el concert"... "Que bé! Quin regal més bonic! Moltes gràcies... què millor que celebrar l'aniversari tot fent un concert!!"... Em va fer molta il·lusió...
La veritat és que amb aquests 25 anys he viscut molts moments, bons i dolents, que m'han fet créixer i formar-me com a persona. He compartit moltes experiències que segur que no oblidaré mai, i que m'han deixat una petjada ben forta a la meva vida i a la meva manera de ser. He après dels errors que he anat fent i també de les petacades que m'he anat trobant en aquest camí. He conegut moltíssima gent i cada una d'aquestes persones m'ha aportat el seu granet de sorra, i estic segura que de cada una d'elles m'he quedat allò més bo que em podrien haver ensenyat sense adonar-se'n. Algunes d'elles ja no les he vist més, d'altres les veig més sovint i n'hi ha que molt de tant en tant... però estic segura que de cada una m'emporto el bo i millor. També puc dir que en aquests 25 anys m'ha tocat prendre decisions... sovint difícils, però que m'han servit moltíssim... no sé si eren les equivocades o no... però siguin quines siguin segur que havien de ser aquestes o bé la meva vida hagués tingut una altra trajectòria. En aquests 25 anys m'he sentit molt acollida, molt estimada, ajudada... per tota la gent que tinc al meu voltant. Sé que no estic sola... i això m'agrada molt...
Cal dir que jo en aquests 25 anys també he fet molt per les altres persones... he estat al costat d'aquelles que ho necessitaven en els moments més complicats o en els moments més alegres i importants de la seva vida. He ensenyat a molta gent (sobretot a nens i nenes) les coses que a mi m'agraden i que vull que aprenguin. He donat a conèixer el millor de mi a les persones que m'envolten. He fet tot el que he pogut per millorar i fer que els altres se sentin especials al meu costat...
No sé com més resumir els 25 anys de la meva vida... una vida és llarga i la vivim molt intensament. És un camí que cal seguir... però cal seguir-lo endavant... ja que corregir allò, aquells errors que vam fer uns quants anys abans no podem fer-ho. Però si que podem recordar allò viscut, bo i dolent... com vaig dir en un bloc anterior... rellegir els capítols que hem anat escrivint i continuar escrivint la nostra història.... que la vida és un llibre en què no es veu el final.
Ara, toca seguir endavant i continuar caminant, aprendre, escriure, i un llarg etc... ja que la vida encara ens té coses amagades, bones i dolentes, però que hem de viure...
Així, doncs, gaudiu cada moment viscut... i endavant!!