Avui no estic inspirada. Estic com el dia. Amb mandra. Sense ganes de res. Sola a casa. De baixa per un esguinç, però per sort ja falta poc.... Estic avorrida. Tinc ganes de veure gent. Sortir. Passar-m'ho bé. Tornar a la normalitat. De fet... sola sola no estic... hi ha els lampistes posant llums al soterrani i també han de fer no sé què amb els comptadors de l'aigua. Hauria d'estudiar... però porto no sé quants dies fent només això i arriba un punt que la cosa cansa. Sí que he anat veient a gent i agraeixo molt les visites sorpresa que m'ha fet la gent... Ni Pl, ni CAT ni res de res... un altre divendres nit a casa... la veritat és que es fa estrany.
El que és estrany és que una persona tan activa com jo estigui aguantant una baixa de 15 dies sense sortir de casa ni fer res de res... és durillo, la veritat.... he perdut la noció del temps (ei, que no m'estic tornant boja, però em refereixo que no sé a quin dia estem), les hores passen lentes i els dies es fan llargs... ha costat arribar a divendres... i encara he d'estar-me a casa, segur, fins dimarts... hi haurà un abans i un després d'aquesta baixa, suposo... o no... jejeje.
Estic a l'habitació, escrivint des del portàtil. Sona Catalunya Música. Per la finestra, veig el temps que fa. Plou... que bé! És tan necessari... però alhora... fa com ràbia... potser sortiria a donar una volta a l'illa de cases, però plovent fa mandra. No puc sortir perquè hi ha els lampistes... la veritat, però, és agradable (i sense voler fer enveja a ningú) estar-se a casa quan plou. Gaudint i assaborint la tranquil·litat d'estar-te sola a casa, mirant com cau la pluja des de la finestra i veient passar la gent amb els paraigües oberts per no mullar-se. Sentir el soroll de la pluja i saber que tu no et mullaràs si no surts al carrer.... però com que he de fer bondat...
M'imagino com deuen estar els nens de l'escola... histèrics... avui em sembla, pel qeu em van dir, anaven d'excursió... i ahir es va acomiadar un nen de P4... quina pena!! El trobarem molt a faltar...i no li he pogut dir adéu... però estic segura que no l'oblidaré.
Ai, gent... ja ho veieu... avui la cosa no té massa coherència... però ja ho he dit al principi... no estic inspirada, estic avorrida i no sé què posar. Falta una hora perquè arribi la meva profe de clarinet per fer-me la classe... ja que si la Bruna no pot anar a la classe (però pot tocar), la classe vindrà a la Bruna... jejeje...
Apa, acabeu de passar un bon divendres plujós!
1 comentari:
Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the SBTVD, I hope you enjoy. The address is http://sbtvd.blogspot.com. A hug.
Publica un comentari a l'entrada