Uf.... se m'acumula la feina.... així que un resumet de les dues últimes setmanes de Pl....
Després de passar-me 15 dies a casa, tancada per culpa del meu estimat peu, vaig poder fer vida normal. Sí, sí.... això vol dir que el divendes 25 d'abril vaig poder baixar a Pl. Però aquest cop era diferent. Justament el dimecres m'havien donat l'alta i, per tant, no me la podia jugar i és per això que, ja quan vaig agafar el metro, estava mooooolt mentalitzada de què no podria ballar i em tocaria quedar-me assegudeta a les escales que hi ha mirant com la gent ballava. Podria resistir-ho? Aguantaria dues hores sense ballar? M'haurien de posar la camisa de força? Era tota una incògnita!!!.... Només arribar a pl ja vaig començar a saludar a gent i explicant a tothom què hi feia asseguda... cosa molt rara en mi... normalment no paro mai... Però sabeu... fer d'espectador/a també és divertit. No sé... és viure la pl d'una manera diferent. Té la seva gràcia. Potser no formes part, per dir-ho d'alguna manera, de la màgia que hi ha enmig de tota la gent quan balla, però hi ha alguna cosa que s'encomana que fa que en certa manera siguis partícep dels balls que es fan i de les músiques que sonen.... Penso que de tant en tant està bé posar-se a l'altra banda i convertir-te en observador/a.
I ahir... ahir a tope!!! No sabeu el mono que tenia de ballar després de tres setmanes de no fer-ho. Tot i així vigilava.... duia una bena al peu (no sé si feia alguna cosa però potser psicològicament sí!). Pensava que no hi hauria massa gent pel simple fet de ser pont... els guiris hi eren... que no faltessin pas. Però mica en mica, la cosa es va anar omplint i fins a 5 rotllanes concèntriques.... que fort!!!! M'ho vaig passar molt i molt bé.... avui el peu no se'n ressenteix... tot i que algun moment, segons com, em fa una mica de mal, però res de l'altre món. No parava d'anar amunt i avall buscant gent, parella per ballar, saludar a no sé qui, trobar-te a aquella persona que fa tres-cents mil anys que no veus... si si... molt xulo. I l'after... jo vaig portar el clarinet, però ganes ganes, allò que són ganes de tocar... poques n'hi havien. Però va començar d'una manera un xic peculiar.... hi havia el cor de l'Arc (el juvenil diria) amb un cor basc i es van posar a cantar al mig de la pl... quin gustassu de veus!!!! Van estar-s'hi una bona estona..... i quan van marxar.... sorpresa!!!!! L'after havia començat en un racó de la pl. De seguida ens hi vam posar a ballar.... Déu ni do la gent que s'hi va quedar. També va estar bé, però aquest cop no m'hi vaig quedar fins al final, però molt bé....
Penso que per avui ja n'hi ha prou.... vagi bé i balleu molt...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada