Danses, danses i més danses!!!!!

Uf!!! Se'm començar a acumular feina!! Fa dies que vull actualitzar, però entre una cosa i una altra no he pogut... aix....

Bé, doncs resum de dos divendres...

Divendres 10 d'octubre:

Ens trobem a les 21h a la pl amb algunes noies de les que van venir a casa a fer el taller de danses per sopar. Assegudes a les escales veiem com Muscat va fent les proves de so, muntant l'escenari i tot plegat. Al grup hi toquen la Marta i el Vladi. Quina il·lusió tornar-los a veure! Acabem de sopar, i vaig saludant a gent. L'Àlex, feia molt que no em veia, i mentre xerrem em demana que em reservi un xotis o una masurca.... veient que em deixar escollir, trio la masurca... em mira una mica així i li dic que em reservo tots dos balls amb ell.

Comencen a presentar-se i ens diuen que tocaran un vals per començar. Jo, ja estic apunt per ballar, i en veure'm dreta, el Joan em demana de ballar el vals. Li dic que sí. Ens plantem tots dos al mig de la pl. No hi ha cap més parella. Obrim ball com si fossim els reis de la nit. Tota la pl per nosaltres dos. Comença la música i nosaltres comencem a ballar. La gent, dreta o asseguda a les escales, ens mira. És un moment màgic. Potser el més màgic de tota la nit. Mirem els arcs que hi ha a l'altra banda de les escales. Preciós. Romàntic. Màgic. Podria ser un conte de fades. Mica en mica es van afegint parelles a ballar. I és que la cosa no podria haver començat millor! La nit continua. Danses, danses i més danses. Ara ballo amb un, ara amb una altra, ara un xotis, una masurca, un cercle...Arriba el moment en què el grup ha d'explicar una dansa. Demanen a la gent si cal o no, l'explicació. La gent diu que sí, i jo començo a liar-la i la Marta del grup, diu que l'expliqui jo.... no!!!! Tota la plaça demana que ho faci... però no. La cosa continua... fins arribar al final. És el moment de deixar pas a l'after. Ui.... no sé si muntar.... La Guida, en Rafeu i un noi i una noia acordionistes tots quatre, toquen super bé. Acabo muntant. Al principi no toco massa... faig el que puc, fins que aconsegueixo tocar alguna cosa de dalt a baix...i hasta fins i tot (com diu aquell) em deixen a mi sola tocant. Decideixo plegar. M'assec a terra per desmuntar, i quan he acabat, em quedo asseguda mirant com dos dels acordionistes segueixen tocant, i la poca gent que queda, ballant. Un altre moment màgic. Se'm posa la pell de gallina. Tan preciós, tot plegat. Mentre estic absorta mirant els balladors i músics, l'Albert s'asseu al meu costat i ens posem a xerrar. Al final, decidim ballar un xotis.

En resum.... una nit màgica... com la de cada divendres.

Divendres 17 d'octubre:

Avui arribo una mica justa. No he parat en tota la tarda i estic un poc cansada. Estic com el dia. Quan he vist que plovia... he tingut els meus dubtes de si hi hauria ball o no, però com que ha parat, dedueixo que sí. Baixo cap a pl. Aquest cop no he quedat amb ningú. Quan arribi ja em trobaré a tothom. Quin ensurt m'emporto quan arribo a pl i veig que no hi ha escenari!!! Però resulta que els músics han canviat de lloc. Avui, per la pluja, toquen dalt de tot de les escales ja que estan coberts. És una bona idea, perquè queda més espai lliure a baix, però la gent que mira es tira més endavant i els músics estan molt lluny dels balladors. Avui toca Bifólc. Un grup italià que costa una mica d'entendre.

Déu ni do la gent que hi ha per ser un dia de pluja. Evidentment no està tan ple com altres divendres. Tot i això, és una mica caòtic tot plegat. Entre la pluja, que els músics estan lluny i que no se'ls entén, fan danses poc conegudes i tot plegat... és un divendres una mica estrany. Parlo més amb la gent, ballo bastant, però no sé què ho fa que no m'acaba de convèncer.

A mitja ballada es posa a ploure. Tanquen els llums. Hi ha gent que puja amb els músics. Altres que obren paraigües, altres van a una altra part que hi ha cobert, però uns quants bastants seguim ballant. És que ja ho vaig dir en una entrada anterior, als amants del folk ni el vent, ni la pluja ni la neu els atura les ballades. Per sort, para de ploure. Ara el terra rellisca una mica més. Haurem d'anar en compte a no caure, ves que no ens fessim mal!

La cosa va arribant al seu final. Decidim fer una mica d'after, però quan em disposo a muntar, ve el Jordi i em demana que durant uns dies haurem de vigilar...resulta que un veí s'ha queixat i avisa la poli. De totes maneres, decidim tocar. Prou bé. Hi ha força gent. Tot i que hi ha el Joan amb les seves flautes, flautins, pífanos i varis, toco bastant jo sola. Al cap d'una estona ens demanen que pleguem. Guai perquè ja estic cansada.

Avui ha estat un dia estrany a pl. No estic acostumada a dies així. M'ho he passat bé, però ha sigut raro, no sé... no tinc la sensació que tinc sempre quan s'acaba.

Bé, ara esperem que vingui divendres vinent.... tocarà......CARLES BELDA I ELS SEUS AMICS DE L'ACORDIÓ. Pot ser brutal!!!

I diumenge.... SOL I SERENA al cicle Contrabaix de Molins de Rei.

Espero que ens hi ballem!!!!!!

Bona setmana!