Genial!!! Sí, sí, genial, brutal, impressionant, fantàstic.... Un gran cap de setmana que no podia ser més rodó....
Divendres Pl del Rei (que ja en vaig fer la crònica). Dissabte al matí, cataquesi amb el grup de mitjans (primer dia): guai... una mica esverats, però bé. Dissabte nit, festa a cal Romaní, amb gent que feia molt temps que no veia. I finalment.... va arribar diumenge. Un dia hipermega esperat....Al matí a ballar swing a la Pl de la Virreina, amb la Crispi i la Lídia (la tutora amb qui estic)... i molt guai... la Crispi va venir a dinar a casa, i després de fer harmonia (ella) mentre jo estudiava clari, ja va començar l'aventura....
Són les 17'30h quan sortim de casa per anar a Pl Catalunya a buscar el tren per anar a Molins de Rei on hem quedat amb la Diana. A Fontana, se'ns escapa el metro i ens hem d'esperar 4 min. No!!! No podem perdre el tren.... finalment, arriba el metro. Baixem a Catalunya i fem el transbordament (perdó, l'enllaç) corrent per poder agafar el tren. Comprem els bitllets i baixem corrents cap a l'andana. Hasta fins i tot ens hem d'esperar. Bé, pugem al tren i al cap de mitja horeta ja som a Molins i sortint de l'estació tirem cap a la pl de l'ajuntament, on hem quedat amb la Diana per dirigir-nos a la Traska Truska (un bar basc de Molins).
Arribem amb temps i veiem que encara no han obert. Paro l'orella i sento que SOL I SERENA estan amb les proves de so. Així que decidim anar al bar que hi ha al davant a prendre alguna coseta. De cop, pel vidre de la finestra, veig que ja comença a haver-hi gent. Són les 19h. Jo surto i faig cua per agafar les entrades. Cada vegada més nerviosa i amb moltes ganes de veure'ls a tots.
Mentre m'espero veig la Lídia. Sembla que s'emporti una sorpresa quan em veu... em diu que sí, que sabia que venia perquè li ha preguntat a la Marta. Després, veig la Marta. Em presenta als seus pares i em convida a dins a fer UN GLOP (només un) d'un vi de la Rioja que els han obert. A fora, a la porta dels artistes, el Kamell i en Peligru amb el vici. Entro, i saludo al Guillem i al Panxito. Un glop i prou. Surto a fora. Ja han obert i em poso a la cua. La Diana i la Crispi venen amb la calma. Agafem les entrades i busquem lloc. Fantàstic!!! Tercera fila, però amb tamborets alts just al centre on els puc veure a tots perfectament. Es fan pregar una mica però finalment comencen amb la cançó "I per què no?". Genial!!! La Marta fa una petita presentació. La cosa ja està en marxa.... fuà.... no sé com descriure tot el que sento en aquests moments. Un escenari baix. Un lloc petit i familiar. Públic conegut pels músics. Tot molt proper. Una passada. No puc parar d'anar-los mirant ni de cantar les cançons, ni de moure'm del tamboret. Els faig fotos. De cop, toquen un xotis. Quan ja porten una estoneta, la Crispi i jo el ballem al poc espai que hi ha. Tornem a seure. I segueixen i arriben a la masurca.... "El pont de les quinze arcades". Moment emocionant pels molinencs, i sobretot per l'àvia de la Lídia. Quin moment més tendre quan s'acaba la cançó, en què la Lídia baixa de l'escenari i li fa un petó. Mentre sona, he animat a la Crispi a ballar aquesta masurca. Que no parin, que no parin....
Entre cançó i cançó, el showman del Peligru, va fotent cullerada a les presentacions de la Marta o fins i tot a mitja cançó.... léase "En Tet del vi", quan la Marta canta el moment trist i va, i pel Peligru, es trenca aquest moment. Arriba un dels moments càlids de la vesprada.... "Quan l'amor esdevé imprescindible, la cançó de pandero es transforma en aigua i sal, per no apagar la set del desig que et fa sentir viva". Aquest cop, en Jan no trenca el clima creat. "Salsa verda", el fandango basc, "La gata i el belitre", "Cançó de batre", "Sant Joan".... i per fi arriba la meva cançó. Decideixo no ballar-la. S'ha de fer amb algú especial. És preciosa. Una cançó que parla de l'enyor però no d'una manera trista, sinó contenta perquè així els moments de retrobament siguin més intensos i més viscuts. Sí!!! Toquen "Abraça'm". Em quedo mirant la Marta fixament. Ella em veu. Ens somriem. Tanco els ulls. Però just en el moment que diu " Et miro i tu em mires/em regales un somriure/i retens tots els racons/ per poder-los reviure/ i em regales un somriure/ per poder-lo reviure", miro la Marta fixament... ella no sé si em mira, però sí que em regala un somriure.
Durant el concert vaig mirant a tots els músics. Tots, en algun moment o altre, em miren i em somriuen. Em quedo embadalida amb les mirades que es fan entre ells mentre toquen. Una complicitat impressionant. Es nota que hi ha confiança. Que s'ho passen bé i que estan gaudint.
Però com tot, el concert arriba al seu final. No!!!! No vull.... vull que el temps s'aturi, quedar-me per sempre més amb ells i escoltant-los en directe.... però no pot ser. Acaben el concert presentant-se mentre toquen una bourrée i el Guillem desafia als balladors. Sembla que ningú s'aixeca i és quan em toca el rebre. Havent dit això la Marta diu: "Bruna, no t'animes a ballar?", i jo, amb tota la patxorra i confiança del món, com si estigués a casa meva, li contesto "Ja he ballat... ", i es queda parada perquè no ho ha vist... però la resta del públic afirma a favor meu. Ja que el Guillem ens desafia, la Crispi i jo ens hi posem. Buf!! Ens l'han fet suar, eh??????
Demanem un bis... "La Dama d'Aragó". Fantàstica també. Però ja no ens en donen més.... quina pena. Però la cosa no s'acaba aquí. No pas!!! Ara bé lu bo!!! Els vaig perseguint perquè he de parlar amb ells. Els trec un cartell del concert i me'l firmen. La Diana i la Crispi es compren el cd. Jo vaig i vinc. Parlo amb la Marta pel pandero, em diu que ho parli amb el Guillem. Parlo amb ell i em diu que millor que me'n faci un. Em convida a Argelaguer (ara falta trobar la data). Parlo amb el Peligru del chalomeau. Mentrestant, la Crispi i la Diana xerrant al bar. Jo amb els músics a dins i sopant amb ells els montaditos i "desmontaditos" (broma Panxito) que els portaven. També vaig anar fent fotos del després. Quin riure!!!! Bé, quan la cosa ja està calmada i tal, els dic a elles dues que ja podem marxar, però abans, que els firmin el cd. Meeeeeeeeeerda!!! Són dos quarts d'onze.... córrer Crispi que perdem l'últim tren!!! Ens diuen que si el perdem els truquem que en Panxito ens portarà en cotxe fins a Bcn, però de totes maneres ho intentem. Però tenim la mala sort que just arribem a l'estació, se'ns escapa. Truco al Guillem i té el mòbil apagat. Truco a la Marta. Molta conya des de l'altra banda del telèfon. Ens diuen que anem cap allà, però de camí, arrenquem 6 cartells del concert, un per a cada un, i a un banc de la pl de l'ajuntament de Molins, els hi firmem i els personalitzem. Arribem allà que estan acabant de carregar els cotxes. Els donem els cartells i primer no s'hi fixen. La primera en veureu-ho és la Lídia. Llavors tots es posen a riure. Carreguem. Ens acomiadem del Guillem i la Marta. La Lídia ha desaparegut, però anem tirant deixant el contrabaix al bar. La tornada amb el Panxito és molt agradable. Ens deixa a casa. Primer a mi i després a la Crispi. Moltes gràcies!!!
Arribo a casa massa emocionada per poder dormir. Així que els deixo un comentari al bloc, faig una breu actualització al meu i cap a dormir.
Realment un gran cap de setmana i un gran concert, en què hi ha moltes coses que no es poden dir en paraules!!!
Gràcies Marta, Guillem, Panxito, Peligru, Lídia i Kamell per aquests magnífics concerts!!!! Que fan que l'endemà, i per uns dies, estigui en aquesta bombolla que és la música i que ens fa fugir, per uns instants, de la realitat en què vivim.
"I em regales un somriure, per poder-lo reviure" i recordar cada una de les cançons de cada concert. Hi penso, i se'm dibuixa un somriure que no me'l puc treure!!!! Moltes gràcies SOL I SERENA!!!!
I també Crispi i Diana, per acompanyar-me a sentir al meu grup folk!!!! i fer-me passar una nit fantàstica!!!
Ah, us poso el link de les fotos del concert d'ahir. I mentre he escrit això, va sonant el vostre cd.
http://picasaweb.google.es/brunasantanach/ConcertSolISerenaMolinsDeReiBruna261008#
Divendres Pl del Rei (que ja en vaig fer la crònica). Dissabte al matí, cataquesi amb el grup de mitjans (primer dia): guai... una mica esverats, però bé. Dissabte nit, festa a cal Romaní, amb gent que feia molt temps que no veia. I finalment.... va arribar diumenge. Un dia hipermega esperat....Al matí a ballar swing a la Pl de la Virreina, amb la Crispi i la Lídia (la tutora amb qui estic)... i molt guai... la Crispi va venir a dinar a casa, i després de fer harmonia (ella) mentre jo estudiava clari, ja va començar l'aventura....
Són les 17'30h quan sortim de casa per anar a Pl Catalunya a buscar el tren per anar a Molins de Rei on hem quedat amb la Diana. A Fontana, se'ns escapa el metro i ens hem d'esperar 4 min. No!!! No podem perdre el tren.... finalment, arriba el metro. Baixem a Catalunya i fem el transbordament (perdó, l'enllaç) corrent per poder agafar el tren. Comprem els bitllets i baixem corrents cap a l'andana. Hasta fins i tot ens hem d'esperar. Bé, pugem al tren i al cap de mitja horeta ja som a Molins i sortint de l'estació tirem cap a la pl de l'ajuntament, on hem quedat amb la Diana per dirigir-nos a la Traska Truska (un bar basc de Molins).
Arribem amb temps i veiem que encara no han obert. Paro l'orella i sento que SOL I SERENA estan amb les proves de so. Així que decidim anar al bar que hi ha al davant a prendre alguna coseta. De cop, pel vidre de la finestra, veig que ja comença a haver-hi gent. Són les 19h. Jo surto i faig cua per agafar les entrades. Cada vegada més nerviosa i amb moltes ganes de veure'ls a tots.
Mentre m'espero veig la Lídia. Sembla que s'emporti una sorpresa quan em veu... em diu que sí, que sabia que venia perquè li ha preguntat a la Marta. Després, veig la Marta. Em presenta als seus pares i em convida a dins a fer UN GLOP (només un) d'un vi de la Rioja que els han obert. A fora, a la porta dels artistes, el Kamell i en Peligru amb el vici. Entro, i saludo al Guillem i al Panxito. Un glop i prou. Surto a fora. Ja han obert i em poso a la cua. La Diana i la Crispi venen amb la calma. Agafem les entrades i busquem lloc. Fantàstic!!! Tercera fila, però amb tamborets alts just al centre on els puc veure a tots perfectament. Es fan pregar una mica però finalment comencen amb la cançó "I per què no?". Genial!!! La Marta fa una petita presentació. La cosa ja està en marxa.... fuà.... no sé com descriure tot el que sento en aquests moments. Un escenari baix. Un lloc petit i familiar. Públic conegut pels músics. Tot molt proper. Una passada. No puc parar d'anar-los mirant ni de cantar les cançons, ni de moure'm del tamboret. Els faig fotos. De cop, toquen un xotis. Quan ja porten una estoneta, la Crispi i jo el ballem al poc espai que hi ha. Tornem a seure. I segueixen i arriben a la masurca.... "El pont de les quinze arcades". Moment emocionant pels molinencs, i sobretot per l'àvia de la Lídia. Quin moment més tendre quan s'acaba la cançó, en què la Lídia baixa de l'escenari i li fa un petó. Mentre sona, he animat a la Crispi a ballar aquesta masurca. Que no parin, que no parin....
Entre cançó i cançó, el showman del Peligru, va fotent cullerada a les presentacions de la Marta o fins i tot a mitja cançó.... léase "En Tet del vi", quan la Marta canta el moment trist i va, i pel Peligru, es trenca aquest moment. Arriba un dels moments càlids de la vesprada.... "Quan l'amor esdevé imprescindible, la cançó de pandero es transforma en aigua i sal, per no apagar la set del desig que et fa sentir viva". Aquest cop, en Jan no trenca el clima creat. "Salsa verda", el fandango basc, "La gata i el belitre", "Cançó de batre", "Sant Joan".... i per fi arriba la meva cançó. Decideixo no ballar-la. S'ha de fer amb algú especial. És preciosa. Una cançó que parla de l'enyor però no d'una manera trista, sinó contenta perquè així els moments de retrobament siguin més intensos i més viscuts. Sí!!! Toquen "Abraça'm". Em quedo mirant la Marta fixament. Ella em veu. Ens somriem. Tanco els ulls. Però just en el moment que diu " Et miro i tu em mires/em regales un somriure/i retens tots els racons/ per poder-los reviure/ i em regales un somriure/ per poder-lo reviure", miro la Marta fixament... ella no sé si em mira, però sí que em regala un somriure.
Durant el concert vaig mirant a tots els músics. Tots, en algun moment o altre, em miren i em somriuen. Em quedo embadalida amb les mirades que es fan entre ells mentre toquen. Una complicitat impressionant. Es nota que hi ha confiança. Que s'ho passen bé i que estan gaudint.
Però com tot, el concert arriba al seu final. No!!!! No vull.... vull que el temps s'aturi, quedar-me per sempre més amb ells i escoltant-los en directe.... però no pot ser. Acaben el concert presentant-se mentre toquen una bourrée i el Guillem desafia als balladors. Sembla que ningú s'aixeca i és quan em toca el rebre. Havent dit això la Marta diu: "Bruna, no t'animes a ballar?", i jo, amb tota la patxorra i confiança del món, com si estigués a casa meva, li contesto "Ja he ballat... ", i es queda parada perquè no ho ha vist... però la resta del públic afirma a favor meu. Ja que el Guillem ens desafia, la Crispi i jo ens hi posem. Buf!! Ens l'han fet suar, eh??????
Demanem un bis... "La Dama d'Aragó". Fantàstica també. Però ja no ens en donen més.... quina pena. Però la cosa no s'acaba aquí. No pas!!! Ara bé lu bo!!! Els vaig perseguint perquè he de parlar amb ells. Els trec un cartell del concert i me'l firmen. La Diana i la Crispi es compren el cd. Jo vaig i vinc. Parlo amb la Marta pel pandero, em diu que ho parli amb el Guillem. Parlo amb ell i em diu que millor que me'n faci un. Em convida a Argelaguer (ara falta trobar la data). Parlo amb el Peligru del chalomeau. Mentrestant, la Crispi i la Diana xerrant al bar. Jo amb els músics a dins i sopant amb ells els montaditos i "desmontaditos" (broma Panxito) que els portaven. També vaig anar fent fotos del després. Quin riure!!!! Bé, quan la cosa ja està calmada i tal, els dic a elles dues que ja podem marxar, però abans, que els firmin el cd. Meeeeeeeeeerda!!! Són dos quarts d'onze.... córrer Crispi que perdem l'últim tren!!! Ens diuen que si el perdem els truquem que en Panxito ens portarà en cotxe fins a Bcn, però de totes maneres ho intentem. Però tenim la mala sort que just arribem a l'estació, se'ns escapa. Truco al Guillem i té el mòbil apagat. Truco a la Marta. Molta conya des de l'altra banda del telèfon. Ens diuen que anem cap allà, però de camí, arrenquem 6 cartells del concert, un per a cada un, i a un banc de la pl de l'ajuntament de Molins, els hi firmem i els personalitzem. Arribem allà que estan acabant de carregar els cotxes. Els donem els cartells i primer no s'hi fixen. La primera en veureu-ho és la Lídia. Llavors tots es posen a riure. Carreguem. Ens acomiadem del Guillem i la Marta. La Lídia ha desaparegut, però anem tirant deixant el contrabaix al bar. La tornada amb el Panxito és molt agradable. Ens deixa a casa. Primer a mi i després a la Crispi. Moltes gràcies!!!
Arribo a casa massa emocionada per poder dormir. Així que els deixo un comentari al bloc, faig una breu actualització al meu i cap a dormir.
Realment un gran cap de setmana i un gran concert, en què hi ha moltes coses que no es poden dir en paraules!!!
Gràcies Marta, Guillem, Panxito, Peligru, Lídia i Kamell per aquests magnífics concerts!!!! Que fan que l'endemà, i per uns dies, estigui en aquesta bombolla que és la música i que ens fa fugir, per uns instants, de la realitat en què vivim.
"I em regales un somriure, per poder-lo reviure" i recordar cada una de les cançons de cada concert. Hi penso, i se'm dibuixa un somriure que no me'l puc treure!!!! Moltes gràcies SOL I SERENA!!!!
I també Crispi i Diana, per acompanyar-me a sentir al meu grup folk!!!! i fer-me passar una nit fantàstica!!!
Ah, us poso el link de les fotos del concert d'ahir. I mentre he escrit això, va sonant el vostre cd.
http://picasaweb.google.es/brunasantanach/ConcertSolISerenaMolinsDeReiBruna261008#
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada