Uf!!!!! Finalment s'ha acabat la marató de concerts. La cursa va començar el dissabte 13 de desembre, amb la Banda del Conservatori, a L'Auditori de Barcelona. Ens van citar a les 10h per començar les proves de so a les 10'30h. Abans que nosaltres, però, l'Orquestra havia fet les seves proves i el director es va prendre una estona de descans. Tan va ser així que els músics de la Banda ja estàvem apunt per començar, asseguts a l'escenari i afinats, però el director no venia. Anava passant el temps i no venia... vam esperar-lo 20 minuts, cosa que va fer que només poguéssim provar una obra.... i al cap de res... comença el concert. Els tempos molt més ràpids, entrades que no es van fer o es van fer abans d'hora, l'afinació que ballava....però bé, al públic li va agradar. Va ser una sensació diferent... havia cantat a L'Auditori, però no tocat.... va estar bé, però em pensava que seria millor, no sé.... Bé, el tema no s'acaba aquí. Diumenge 14 de desembre amb les Noies vam tenir concert. Una perròquia de Poble Sec organitzava coses per LaMarató. Resulta que de les 25 (aprox) que som, havíem de ser 15, però finalment vam ser 8 comptant la directora. Ens en vam sortir... però uf!!! jo, si més no, vaig suar una miqueta.... Tot i això va anar prou bé!!!! Va ser curiós. Després, dimarts 16 de desembre, després d'una marató escola-conservatori, passo per casa, em canvio, deixo el clari i tot, i agafo les partis de la coral i cap als Caputxins de Sarrià. Per sort arribo a l'hora. Comencem el concert tard, però va prou bé. No sé com descriure el que vaig sentir. Estava atenta, però alhora com out... estava molt cansada. I després de tot això, a peu cap a casa perquè ja no hi havia ferrocarril. Quina sorpresa veure la Diana i el Josep entre el públic!!! Molta il·lusió!! A tothom li va agradar molt!!! I per si això fos poc....Dissabte 20 de desembre, repetimos amb la Banda, però aquest cop a casa, a l'auditori del Conservatori... Fem el mateix programa de la setmana passada. I per variar passen cosetes, se'ns escapa el riure, ens fan peticions de repertori català... i finalment... Dilluns 22 de desembre, cantada de nadales a St Joan de Déu. Fuà.... una experiència impressionant. No és el primer cop que hi vaig, a cantar, ni serà l'últim. Moments de pell de gallina, i de nus a la gola, que fan que es talli la veu.... fas el cor fort i segueixes cantant tot observant com canvien les cares dels nens malalts. I a corre cuita, passo per a casa i directa cap a La Salle de Gràcia a escoltar i a participar una miqueta al concert dels 40anys de la Coral Sinera, on hi havia cantat durant uns quants anyets. Quants records em retornen quan sento les cançons. Moments viscuts amb tots ells.... genial!!!!
I parlant de records... dissabte al vespre vaig tornar per un moment als assajos amb el cor de la UAB quan fèiem els Nocturns de Mozart amb el Xavi i el Dani, ja que el cor dels antics cantaires de l'Orfeó Gracienc, els va cantar... molt xulo!!!!
I és que la música ens omple de records, de sensacions, d'emocions, ens fa fugir de la realitat, ens anima, ens fa ballar, ens fa comunicar amb el públic, amb els músics, a través de mirades.... Tots tenim una banda sonora a la nostra vida, i està formada per diferents músiques, i la majoria dels moments que vivim tenen una música determinada que, quan l'escoltes, tornes a veure, viure i potser sentir, allò que senties quan va passar aquell esdeveniment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada