"... quant temps més hauré d'esperar? Sé que falten dies, encara, però també sé que passaran ràpid. Ara ho veig lluny (...) Però segur que quan arribi el dia serà genial, però aquell instant passarà massa ràpid, el temps no es pot aturar ni podem fer que les coses i situacions especials perdurin més del que han de durar, per molta ràbia que ens faci; però és d'aquesta manera que assaborim els bons moments -o els millors- que la vida ens regala, i que un cop els hem deixat, amb recança, esperem amb candaletes que arribin un altre cop aquests petits grans moments, que encara só més grans i més especials ja que els vivim molt més intensament que la vegada anterior i encara són més especials, més importants, més grans... en fi... petits grans moments de la vida que enyorem.
Com diu la Marta, quan presenta "Abraça'm": una cançó que parla de l'enyor però de manera positiva ja que quan deixem una cosa o a algú, el retrobament serà molt més intens. I com diu la cançó....desig de proximitat, però agraïnt la distància. Vivim cada instant, pensant en l'enyorança. I agraïm la distància, pensant en l'enyorança."
Realment és això. La vida ens regala petits grans moments que no volem que s'acabin mai; voldríem quedar-nos allà, sense que passessin els segons, els minuts, les hores, els dies.... quedar-nos-hi per sempre, que no passés res dolent... però no pot pas ser. És llavors, al moment de tornar a gaudir d'aquests moments, que agafen més força i més intensitat. I si seguim així, volem quedar-nos-hi altre cop, i així anem fent.... un peix que es mossega la cua.
Gaudiu d'aquests petits grans moments!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada