Finalment, després d’una setmana una mica atapeïda, arriba l’esperat divendres. Sí sí... això vol dir que hi ha ball a la Plaça del Rei i que podem aparcar, per unes hores, totes les preocupacions que tenim.
Avui ball amb Xarop de Canya. No els havia ballat mai. Però abans, com el divendres passat, sorpresa!!! Hi ha unes carpes preparades per acollir-hi algun punt d’informació; i a diferència d’altres dies, hi ha un escenari molt gran. Abans de què comenci el ball, les escales ja estan plenes de gent, però la plaça, no.
El ball comença. Ningú balla. De sobte, em trobo als braços d’en Joan ballant un pasdoble o un vals (ara no ho recordo). Som els únics que ballem, i per tant, com moltes altres vegades, obrim el ball. Mica en mica es van afegint parelles a ballar i, ara sí, la cosa ja està pràcticament en marxa.
Després de fer més d’un ball de parella, han començat amb les danses col·lectives. La primera, el Rogle. “La meva dansa”; ja que molts cops em poso al centre per començar-la, i aquest cop no ha estat menys. En Joan i jo comencem al ritme de la música i mica en mica la cosa va avançant fins que arriba la corranda.
Uf!! Cada cop hi ha més gent. I la música segueix. El fet que l’escenari sigui tan gran fa que tregui molt d’espai a la plaça i el públic estigui assegut a les escales o fins i tot sembla que estigui més endavant.
Entre balls col·lectius, balls de parella, apareixen els balls medievals amb princeses i reines incloses... Un toc molt diferent als altres divendres, i molt original.
Al final hi havia tantíssima gent que no es podia ni ballar. Jo, que no tenia ganes de rebre cops, ni trepitjades, la última estona me la vaig quedar mirant com ballava la gent i notant com tremolava el terra de la plaça degut als salts dels balladors. La veritat és que feia molt de goig veure la plaça, amb la torre il·luminada, l’escenari, els músics, els balladors, l’ambient... i la màgia que la caracteritza.
En fi, un divendres una mica diferent als altres pel grup que ha tocat. Ha estat bé, però me l’imaginava diferent. Li han donat un toc de teatre amb les aparicions de les princeses. El tipus de música – ballable, sí – però amb un so diferent al dels altres divendres. I és que com dic sovint... cada divendres és igual, però diferent!!! I com sempre, a esperar el divendres vinent per tornar a agafar l’energia necessària per començar una nova setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada