Sempre es diu que la vida dóna moltes voltes. Ho he comprovat.
Desitges tenir una cosa durant molt de temps però veus que no la pots aconseguir, però, llavors, quan menys t'ho esperes, arriba. Ho aconsegueixes. Ho vius. Ho disfrutes. Ets feliç. Et sents en un somni. I quan creus que les coses van bé, que t'hi aferres (a vegades massa), que vols que el temps s'aturi, vols estar-te sempre així per gaudir d'allò tan desitjat, ... resulta que no saps ben bé per què hi ha alguna cosa que falla. T'ho mires des de diferents angles i punts de vista, comences a pensar si realment és això el que vols, si estàs tan bé com et pensaves o és que no volies veure la realitat tal com és. I just uns dies després, allò tan desitjat que semblava que havies aconseguit, ja no ho tens. Potser se t'ha escapat de les mans, potser t'ho han pres, potser has hagut de ser tu qui ha dit que no, a contra cor i que et fa mal però saps que és el millor.
Tot i havent-ho perdut, recordes allò viscut d'una manera -normalment- molt positiva, una experiència més a la vida que durant un temps trobaràs a faltar i també costarà recuperar la normalitat i a estar com estaves. Però saps que la vida continua, que has de tirar endavant i somriure davant la vida, perquè saps que... QUAN MENYS T'HO ESPERES TORNARÀ A ARRIBAR ALLÒ DESITJAT.
En fi, són les voltes que la vida ens té amagades i que les hem d'enfrontar.
I com diu aquella cançó...
"Però quan menys t'ho esperes
dins d'un núvol negre
salta la sorpresa d'un ocell petit
que fa que aquell dia
tingui melodia
convidant-he a aprendre
un ball divertit..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada