27 de desembre de 2009
Llevar-se un dia d’estiu a les 7h del matí i anar, amb el Mico-Mono, a la teva habitació de la Rectoria. Els títols de “El més maco de…” per a casa cosí que baixava a esforzar. El Somiecuter. Les “tonteries” amb el Mico. Els cangurs que ens feies quan la mare no hi era. La ballarina de la cama curta. Gravar un caset. Les nits de Reis que passaves a casa quan el pare va morir. Les històries de quan tu i els teus fills éreu petits. Els dinars a casa teva – al carrer Bruc i a Diagonal -. La robeta de les nines. Fer cagar el tió. Els Pastorets. La Guàrdia. Els regals de Reis fets per tu. Les tovalloles, les bosses de viatge… La música. Quan ens deies « T’he sentit » després d’un concert on cantàvem 100 nens. El « fulano ». Les teves frases. La teva companyia. La teva dolçor. La teva energia. Tot el que ens has ensenyat. Les ganes de fer coses. La unió de la familia tan nombrosa. Pineta. Els grups de famílies… i un llarg etc és el que fa de tu una Àva mol especial. Una Àvia sempre atenta, una Àvia pendent de què no ens faltés mai de res, una Àvia carinyosa amb tots, una Àvia amb una gran estimació pels amics, els fills, els néts i per a tota la gent del seu voltant. Una Àvia lluitadora, volent tirar endavant una gran familia benavinguda, volent fer renéixer un petit poble de l’Anoia.
UNA ÀVIA QUE NO TÉ PREU.
Àvia Teresa, Avieta, Abuelita…. Sempre seràs la meva AVIETA, però alhora, has estat, ets i seràs l’Àvia de tots nosaltres. Un bon referent. Un exemple a seguir.
Tots els néts, fills, coneguts, germans, amics… hem pogut gaudir de tu. Cada ú al nostre moment, i en èpoques diferents.
Tots et recordem per una o altra cosa (o més d’una). Tots t’estimem i estem molt tristos perquè ens deixes.
Sí, ens deixes. Ens deixes físicament i en presència, però sé –i estic convençudíssima- que ningú t’oblidarà i sempre et recordarem. Dins nostre ens has deixat una gran petjada i, almenys en mi, ocupa una gran part el teu record i la teva estima.
Àvia, moltes gràcies per la persona que ets i has estat. Moltes gràcies per tot el que has fet per nosaltres. Moltes gràcies per tot allò que ens has ensenyat. Moltes gràcies per tots els moments compartits. I, sobretot, moltes gràcies per ser una gran ÀVIA!!!
Llevar-se un dia d’estiu a les 7h del matí i anar, amb el Mico-Mono, a la teva habitació de la Rectoria. Els títols de “El més maco de…” per a casa cosí que baixava a esforzar. El Somiecuter. Les “tonteries” amb el Mico. Els cangurs que ens feies quan la mare no hi era. La ballarina de la cama curta. Gravar un caset. Les nits de Reis que passaves a casa quan el pare va morir. Les històries de quan tu i els teus fills éreu petits. Els dinars a casa teva – al carrer Bruc i a Diagonal -. La robeta de les nines. Fer cagar el tió. Els Pastorets. La Guàrdia. Els regals de Reis fets per tu. Les tovalloles, les bosses de viatge… La música. Quan ens deies « T’he sentit » després d’un concert on cantàvem 100 nens. El « fulano ». Les teves frases. La teva companyia. La teva dolçor. La teva energia. Tot el que ens has ensenyat. Les ganes de fer coses. La unió de la familia tan nombrosa. Pineta. Els grups de famílies… i un llarg etc és el que fa de tu una Àva mol especial. Una Àvia sempre atenta, una Àvia pendent de què no ens faltés mai de res, una Àvia carinyosa amb tots, una Àvia amb una gran estimació pels amics, els fills, els néts i per a tota la gent del seu voltant. Una Àvia lluitadora, volent tirar endavant una gran familia benavinguda, volent fer renéixer un petit poble de l’Anoia.
UNA ÀVIA QUE NO TÉ PREU.
Àvia Teresa, Avieta, Abuelita…. Sempre seràs la meva AVIETA, però alhora, has estat, ets i seràs l’Àvia de tots nosaltres. Un bon referent. Un exemple a seguir.
Tots els néts, fills, coneguts, germans, amics… hem pogut gaudir de tu. Cada ú al nostre moment, i en èpoques diferents.
Tots et recordem per una o altra cosa (o més d’una). Tots t’estimem i estem molt tristos perquè ens deixes.
Sí, ens deixes. Ens deixes físicament i en presència, però sé –i estic convençudíssima- que ningú t’oblidarà i sempre et recordarem. Dins nostre ens has deixat una gran petjada i, almenys en mi, ocupa una gran part el teu record i la teva estima.
Àvia, moltes gràcies per la persona que ets i has estat. Moltes gràcies per tot el que has fet per nosaltres. Moltes gràcies per tot allò que ens has ensenyat. Moltes gràcies per tots els moments compartits. I, sobretot, moltes gràcies per ser una gran ÀVIA!!!
T’estimo i t’estimaré sempre!
1 comentari:
Què bonic, Bruna! Ara tot el que pots fer és guardar aquests records tan bons, que tampoc tenen preu :) una abraçada!!
Publica un comentari a l'entrada