Petits grans moments d'infantesa

Porto des de diumenge malalta. Estic de baixa. Avui però, ja estic millor. Fa una estona, mentre esmorzava i feia alguna altra cosa, m'he enrecordat de quan era petita. Sí, de quan era petita i estava malalta (les poques vegades que m'hi posava). Quan em posava malalta, com que la mare anava a treballar, em deixava a casa. Al pis de baix hi vivia l'àvia Núria. Quan em quedava sola, baixava a casa l'àvia, amb el Mico-Mono, i m'estava amb ella tot el dia fins que arribava la mare.

Baixar a casa l'àvia volia dir parlar amb ella, ajudar-la a fer coses, jugar amb el Trap (el gos que tenia), jugar amb algunes joguines que tenia ella, mirar la TV amb ella, aprendre a fer punt de creu o una altra labor, .... Recordo que podia fer moltes coses.

També hi havia la Conchita, que ajudava a l'àvia i després pujava a dalt per ajudar la mare. Jo també l'ajudava a fer els llits, a netejar....

Recordo especialment un dia que estava malalta. No sé quina edat tenia, però no era massa petita, que amb un matí i gràcies a l'ajuda de l'àvia, vaig poder fer un jersei de mitja per una de les meves nines. I encara el guardo.

Quins temps aquells... I com es troben a faltar les àvies.

No sé si és l'encostipat, la febre, el mal estar o què, però m'he posat nostàlgica i tenia ganes de compartir-ho!

Aquests són petits grans moments de la meva infantesa.