L'altre dia, mentre feia sal de colors, em va venir una idea per posar a les meves reflexions.... I aquí la teniu!
Sovint es diu o hem sentit dir que tal-cosa-o-tal-altre són la sal de la vida. És a dir, que tal-cosa-o-tal-altre fan que la vida tingui un sentit, que hi hagi aquell "puntillu" que la fa interessant, que ens motivi quelcom, etc.
També es diu o hem sentit dir que la vida és de tal color. Els colors de la vida els definim en funció de l'estat d'ànim en què ens trobem en aquell moment: si estem tristos o deprimits ho veiem negre, si estem contents (generalment) ho veiem tot de colors vius, si tenim esperança per alguna cosa la vida la veiem verda, etc.
Tot això és molt subjectiu i depèn de les experiències viscudes. Dues persones que passen una mateixa situació, no tenen perquè veure-la del mateix color, o que per a totes dues sigui la sal de la vida.
Doncs bé, vaig estar-hi pensant mentre passava el guix per sobre la sal que potser totes dues coses van relacionades. És a dir, que tal-cosa-o-tal-altre que són la sal de la vida les veiem en colors. No sé si m'explico. Potser s'entendrà més si em pregunto: la sal de la vida és de colors, en funció del nostre estat d'ànim? O bé, els colors en què visualitzem la vida, afecten a la sal de la vida? Són preguntes que em van venir al cap, de les quals no n'espero resposta. Simplement és la reflexió que em faig. Potser no, pot ser la sal i els colors de la vida, no van gens lligats i són totalment independents.
No ho sé. Jo no en tinc la resposta i penso, com he dit més amunt, que tot plegat és totalment subjectiu...
Així doncs... posem colors, colors bonics a la sal de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada