Un somriure al llavis. Emocions. Records. Bon rotllo. Riures. Ganes de ballar. Retrobaments. Sentir-te una més d'ells. Que t'anomenin davant de tothom.....No sé com d'escriure tot el que vaig sentir i viure ahir al vespre al concert de celebració dels VINT anys de SOL I SERENA! I és que els que em coneixeu i llegiu sabeu com en sóc de fan.
Fa, potser, uns deu anys que van parar de fer concerts. Ja no recordo quin va ser l'últim que vaig anar (han passat moltes coses des de llavors) però sempre els he tingut molt present i formen part de la banda sonora de la meva vida.
El passat 2023 va fer vint anys de la publicació del seu primer disc "GRAPAT DE RUDA" i van decidir ajuntar-se de nou per celebrar-ho i fer concerts durant un any. Van començar aquest octubre passat a Manresa i n'han fet algun més però cap d'aquests hi vaig poder anar. I quan vaig veure que tocaven a Barcelona, al CAT, a prop de casa... no ho vaig dubtar ni un moment! I allà que em teniu....
Revivint moltes emocions, anècdotes, cantant les cançons i amb contradiccions amb mi mateixa... volia fer videos però alhora em volia empapar de l'energia que aquest grup desprèn i de viure en directe cada segon de les cançons, d'ells, dels problemes tècnics, de les equivocades de lletres, de... en fi, del que se sent de la música en viu (i perquè se'm sentiria mi cantant). Em vaig limitar a fer fotos.
Veure'ls a l'escenari del CAT, un lloc per a mi també important en la meva vida, i on ja hi havien tocat va ser genial.
Després de la primera o segona cançó la Marta va preguntar si algú del públic havia anat a algun concert seu. Evidentment vaig aixecar la mà i la Marta va dir "la Bruna ha vingut a tots". I això em va recordar que a molts concerts, entre cançó i cançó, per A o per B, m'anomenava.
Quin gust tornar a veure el bon rotllo que hi ha entre els músics, les coses que diuen i que ens fan riure, les coses que passen, aquelles mirades de complicitat, veure com s'ho passen de bé i que ho facin fàcil (i no ho és), aquells panderos quadrats tan preciosos que toquen...
Quin gust tornar a sentir "La dama d'Aragó", "Aigua de la mar", "A collir manglanes", "La vanitosa", "Crida", "El dia clou", "La polleta d'aigua", "Vestit de poesia", "En Tet del vi", "Sant Joan", "Manelic", "I per què no?", "Salsa verda" i "La gata i el belitre" en directe i tornar a escoltar les explicacions de cada cançó. I que ens regalessin dos bisos: "En tet del vi" a l'escenari, i "I per què no?"a baix amb el públic!
Quin regalàs de concert....
I després poder saludar en Panxito, en Peligru, en Kami, la Lídia, en Guillem i la Marta i poder parlar amb ells, comentar la jugada... I què millor que acabar que seure amb el grup a sopar al bar del CAT i poder allargar la vetllada una mica més i "compta fins a vint i abraçades que no sé quan us tornaré a veure" (amb el permís de la Marta modifico un xic la cançó).
Ara, no tot va ser perfecte... deixant els errors de lletres, problemes tècnics i musicals, em va fallar que hi haguessin cadires. Em ballava a sobre. I vaig trobar a faltar la "meva" cançó "Abraça'm".
Vaig sortir del CAT amb un somriure. Amb sensacions que feia temps que no sentia (perquè eren les dels seus concerts). Records que van tornar. Moments màgics. Em vau fer oblidar tota la setmana de feina i em vau fer agafar energia per poder tancar el curs. I sobretot... M'heu fet agafar la necessitat de venir als directes. (N'esteu segurs que heu de tornar a parar? Ens heu posat el caramel a la boca...)
Gràcies Sol i Serena per les cançons. Gràcies per ser tant propers i senzills. Gràcies per oferir-nos aquests concerts. Gràcies per fer-nos-ho passar bé. Gràcies per totes les anècdotes i vivències compartides. Gràcies per ajudar-me amb les vostres cançons. Gràcies per deixar-me formar part de vosaltres, de ser una més. Gràcies per aguantar-me. Gràcies. Només puc donar-vos les gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada