Aquesta tarda, mentre en Joel estava a música i tenia el caldo al foc, l'Eire m'ha dit que volia anar a dormir. Encara no eren les 19h!!! Perquè no s'adormís per qualsevol racó de casa, li he proposat que m'ajudés a aprendre'm una coreografia per una cosa de l'escola. Sembla que s'ha activat una mica i llavors m'ha demanat que posés música i balléssim juntes. I així ho hem fet.
Primer només feia salts, m'agafava de les mans, volia que la gronxés....mica en mica m'ha anat copiant el que jo feia i no sé com hem acabat fent-ho al revés.
Ella s'ha quedat parada i mentre feia moviments, jo els copiava.
Jo també m'he quedat parada. No li he donat cap premisa ni li he fet cap comentari ni res, simplement l'imitava i ella feia i creava. Només té 4 anys (jo no sóc experta en dansa ni ballet, tot i que m'agada ballar) i fa uns moviments que no m'havia imaginat.
Cert que durant dos cursos vam fer dansa en família i en els seus moviments hi he vist coses que fèiem però és genial el que podem fer, crear... quan ens deixen i deixem fer sense indicacions ni condicions.
La meva filla és molt artísitca. Li agrada molt pintar amb pintura (a les 6-7h del matí ja em demana pintar), cada dia torna de l'escola amb no sé quants dibuixos, de tant en tant s'inventa cançons i canta les de l'escola i també ballar.
Mentre observava com ballava, els moviments pensava que és una pena que de ben petits, la societat no ens deixi temps per crear -ja sigui a través del moviment o de l'escriptura o de l'art que sigui-. Ens posen treballs d'escola/institut/universitat amb certes condicions (temes, número de pàgines o paraules...), les danses ens les ensenyen per una festa en concret, hem de fer aquell treball manual, cantem les cançons que toquen...però en quin moment podem crear lliurement?
Els que em coneixeu sabeu que sóc mestra de música. Penso que a les escoles falten estones per crear llliurement, sense condicions. Cert que cada vegada es busquen estones, però els currículums que ens venen donats i les hores assignades per a cada assigntaura dificulten aquestes estones de creació.
Algunes criatures, quan acaba l'escola, fan extraescolars on poden exercitat la seva imaginació, creació... però n'hi ha molts que no.
Tampoc sóc arterapeuta ni psicològa ni res de tot això, però he ballat, faig cant, he fet música tota la meva vida (com aquell qui diu) i cada vegada que he sortit de la classe de cant, d'una sessió de dansa/treball de cos, o de fer música, ha estat genial. Puc haver entrat trista, cansada o preocupada per algun motiu concret, però el fet d'haver realitzat una d'aquestes activitats m'ha ajudat a canalitzar les preocupacions i tot això.
Si a les escoles, instituts,.... deixéssim més temps per les arts i fer creacions, potser aniria tot una mica millor i ens faria la feina una mica més fàcil, i potser milloraria la convivència de la societat i estaríem més tranquils....
No sé, és una reflexió que m'ha vingut observant la meva petita durant els tres quarts d'hora o així que hem estat ballant i l'evolució que ha anat fent.
La llàstima és que no ho he pogut gravar perquè la càmera del mòvil no em funciona però hagués estat molt bonic tenir aquests vídeos (no per penjar-ho a les xarxes -mai poso els meu fills que se'l reconegui-) si no com a record. Però quin millor record que compartir aquest moment i l'experiència viscuda?
En fi, gent, creeu tot el que pugueu, ja sigui en grup, individual o com vulgueu. Balleu, canteu, dibuixeu, escribiu....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada