Has marxat.
No sé quan et tornaré a veure.
Tornaràs?
No obtinc resposta.
Un buit. Un espai. Un silenci.
Et parlo i no contestes.
Et vull veure. No hi ets.
Has marxat.
Faig memòria.
Records.
Tot allò viscut em torna al cap.
Molts moments compartits.
Bons i dolents.
Converses davant una tassa de café.
Et trobo a faltar.
Vull tenir-te amb mi.
A vegades no pot ser.
Algú ha marxat per no tornar.
Tu no. Tornaràs?
Has marxat.
No sé quan et tornaré a veure.
Tornaràs?
No obtinc resposta.
Un buit. Un espai. Un silenci.
Has marxat, però saps que
sempre et portaré dins meu.
(Bruna Santanach, 12.7.07)
Aquest text va dedicat a totes aquelles persones que han passat per la meva vida i que en algun moment han marxat. Algunes per tornar i altres no. A tots, us estimo molt!!!!
4 comentaris:
Que em vols fer plorar???
És molt maco! T'hi podries dedicar!
enyorar és molt trist, però de fet és molt bonic que sigui així, perquè vol dir que ha estat meravellós! i que no deixarem mai d'estimar a la gent que enyorem, oi?
:)
Martin... recuerdas aquella canción? Si si, yo sé que si... venga, canta conmigo!!
- ta ta tarara, ta ta tarara... New Yoooork, New York!!
----------------------------------
No se si te'n recordes d'on surt aquest text (espero q si!)... quins records, oi?
Llegir el teu poema m'hi ha fet pensar... Records que ens acompanyen i em brinden un somriure ("que les hores compartides et provoquin un somris").
Demà, només faltarà un dia pq estiguem juntes de nou! Passarà ràpid, i se'ns farà curt, però el temps compartit és el millor que podem tenir!
Un petonet, dolça!
hola sc la mar es molt mao aquest poema
pq no enfas un altre??????????¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿
i... que tal mallorca amb la laura?¿?¿¿¿¿¿??????¿?¿?¿?¿
espero que be
petons
la teva cosina mar
p.d:jam m'ho explicaras
petons!!!!!!!!!!!!¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Publica un comentari a l'entrada