"Tinc una amiga molt simpàtica i genial/ que sempre té idees i propostes especials/ sempre va amb les xiruques i ha passat per molts esplais/ toca amb la guitarra les cançons de Pets i Lax/està catxo motivada/és la delegada de la classe del costat/i està tot el dia rumiant activitats/puja al Pedraforca, /porta roba de colors/ sempe està animada, sempre té ganes de tot/ està catxo motivada, em fa tanta ràbia/ aquesta tia és d'un altre món/em diu:au va, som-hi tots, farem gresca i xerinola/ pujarem fins a la Mola i farem jocs/ surt a la pissarra i la profe l'aplaudeix/ sempre fa bé els deures i és de quatre ONG's/ és vegetariana, només mira el trenta - tres/ passa de les sèries Gran Hermano i Upa Dance/ està catxo motivada, em fa tanta ràbia, /aquesta tia és d'un altre món/ em diu: au va, som-hi tots.../ catxo motivada.../ em diu: au va, som-hi tots.." (La Delegada, Macedònia)
Aquesta cançó va dedicada a una persona... sí, la Laura. La Laura és una amiga meva, molt amiga, que vaig conèixer ara fa tres anys a la universitat. Tot va començar un meravellós dia 1 d'octubre de 2004, quan a classe de "Didàcita de l'audició" estàvem assegudes de costat, llavors sense conèixer-nos massa, em va preguntar...."Com s'escriu pizzicatto?", i jo li dic "Com pizza..." jjajajaja!!! Quin riure. Aquí ja va aparèixer la primera conya entre nosaltres... i pel msn, em va dir de quedar... va ser quan ens vam conèixer bé!!!! La mateixa edat (bé, perdoneu, jo sempre seré uns mesos més gran que ella), vam repetir el mateix curs, ella - enlloc de fer un cicle formatiu de dos anys - va fer dos anys de clàssiques a la UB. Això va ser l'inici d'una gran amistat que amb el pas del temps ha anat madurant i encara li falta... és una amistat que no morirà mai. Fins ara, hem compartit moltíssimes coses: cines, sopars al restaurant xinès del c/Pelai, dinars improvisats a casa, xerrades eternes per telèfon, dormides a casa d'una i altra, treballs de la uni, ploreres, treatres, moments especials per totes dues, viatges als ferrocarrils, festa major de la Guàrdia Pilosa, dies d'estiu a L'Ampolla, sopars d'aniversaris, sessions fotogràfiques (amb problemes amb la càmera!!), elaboració de regals de les Nenes de la uni,... i moltes coses que ara em deixo.
Laura, Laureta, Pizzi, Gloria,.... ara marxes a Mallorca... no sé quan tornaràs i tu tampoc. Ja saps què representa tot això per a mi!!! Et trobaré molt a faltar. Potser aquest últim any hem estat més distanciades, però totes dues pensàvem en l'altra, què feia, com estava, i tot això. Sabem que és una amistat difícil de perdre. Encara que estiguis una mica més lluny, sé que et tinc a prop. Xerrarem pel msn, em cridaràs per telèfon, vindré algun dia a Mallorca,... però serà diferent. No podrem dir "estàs bé? Vols que quedem d'aquí mitja hora?". Ara ens separa el mar Mediterrani... per veure'ns hem d'agafar vaixell o avió... però això és igual. Ja saps que per qualsevol cosa em tens aquí, encara que només sigui per dir "hola! Què tal?". Amb tu he passat molt bones estones, m'has ajudat molt, m'has aguantat els rollos, has estat al meu costat quan ho he necessitat, m'has fet riure, m'has ajudat a prendre decisions, m'has animat, m'has fet canviar, m'has ensenyat moltes coses, m'has.... no sé què més... però sàpigues que el temps que he passat amb tu no ha estat desaprofitat i el teu pas per la meva vida m'ha marcat molt!!! Espero que, encara que estiguis lluny, no es trenqui aquesta amistat que tenim. M'agradaria continuar compartint - que serà d'una manera diferent - tot això viscut fins ara. Segur que trobarem la manera de fer-ho!!!
Nina, ja saps que t'estimo molt i que vals molt per a mi!!! Saps que vull el millor per a tu, i que estic molt contenta que te'n vagis, però alhora pateixo... no vull semblar la teva mare o el teu pare, però és així, i ja t'ho he dit cinquanta mil vegades. Espero que tot et vagi molt i molt bé, que gaudeixis molt, i que aquest canvi que necessites et serveixi!!!!
QUE LES HORES COMPARTIDES ET PROVOQUIN UN SOMRÍS!!!!!
Un petó gegant de la teva DOLÇA
P.D: Espero, de tant en tant, trobar-me un missatge a la bústia de veu del mòbil un missatge que sigui..... "Brunaaaaaaa.... on ets???????? Truca'm" (Concert d'Els Pets, 11 de setembre 2005)
Aquesta cançó va dedicada a una persona... sí, la Laura. La Laura és una amiga meva, molt amiga, que vaig conèixer ara fa tres anys a la universitat. Tot va començar un meravellós dia 1 d'octubre de 2004, quan a classe de "Didàcita de l'audició" estàvem assegudes de costat, llavors sense conèixer-nos massa, em va preguntar...."Com s'escriu pizzicatto?", i jo li dic "Com pizza..." jjajajaja!!! Quin riure. Aquí ja va aparèixer la primera conya entre nosaltres... i pel msn, em va dir de quedar... va ser quan ens vam conèixer bé!!!! La mateixa edat (bé, perdoneu, jo sempre seré uns mesos més gran que ella), vam repetir el mateix curs, ella - enlloc de fer un cicle formatiu de dos anys - va fer dos anys de clàssiques a la UB. Això va ser l'inici d'una gran amistat que amb el pas del temps ha anat madurant i encara li falta... és una amistat que no morirà mai. Fins ara, hem compartit moltíssimes coses: cines, sopars al restaurant xinès del c/Pelai, dinars improvisats a casa, xerrades eternes per telèfon, dormides a casa d'una i altra, treballs de la uni, ploreres, treatres, moments especials per totes dues, viatges als ferrocarrils, festa major de la Guàrdia Pilosa, dies d'estiu a L'Ampolla, sopars d'aniversaris, sessions fotogràfiques (amb problemes amb la càmera!!), elaboració de regals de les Nenes de la uni,... i moltes coses que ara em deixo.
Laura, Laureta, Pizzi, Gloria,.... ara marxes a Mallorca... no sé quan tornaràs i tu tampoc. Ja saps què representa tot això per a mi!!! Et trobaré molt a faltar. Potser aquest últim any hem estat més distanciades, però totes dues pensàvem en l'altra, què feia, com estava, i tot això. Sabem que és una amistat difícil de perdre. Encara que estiguis una mica més lluny, sé que et tinc a prop. Xerrarem pel msn, em cridaràs per telèfon, vindré algun dia a Mallorca,... però serà diferent. No podrem dir "estàs bé? Vols que quedem d'aquí mitja hora?". Ara ens separa el mar Mediterrani... per veure'ns hem d'agafar vaixell o avió... però això és igual. Ja saps que per qualsevol cosa em tens aquí, encara que només sigui per dir "hola! Què tal?". Amb tu he passat molt bones estones, m'has ajudat molt, m'has aguantat els rollos, has estat al meu costat quan ho he necessitat, m'has fet riure, m'has ajudat a prendre decisions, m'has animat, m'has fet canviar, m'has ensenyat moltes coses, m'has.... no sé què més... però sàpigues que el temps que he passat amb tu no ha estat desaprofitat i el teu pas per la meva vida m'ha marcat molt!!! Espero que, encara que estiguis lluny, no es trenqui aquesta amistat que tenim. M'agradaria continuar compartint - que serà d'una manera diferent - tot això viscut fins ara. Segur que trobarem la manera de fer-ho!!!
Nina, ja saps que t'estimo molt i que vals molt per a mi!!! Saps que vull el millor per a tu, i que estic molt contenta que te'n vagis, però alhora pateixo... no vull semblar la teva mare o el teu pare, però és així, i ja t'ho he dit cinquanta mil vegades. Espero que tot et vagi molt i molt bé, que gaudeixis molt, i que aquest canvi que necessites et serveixi!!!!
QUE LES HORES COMPARTIDES ET PROVOQUIN UN SOMRÍS!!!!!
Un petó gegant de la teva DOLÇA
P.D: Espero, de tant en tant, trobar-me un missatge a la bústia de veu del mòbil un missatge que sigui..... "Brunaaaaaaa.... on ets???????? Truca'm" (Concert d'Els Pets, 11 de setembre 2005)
3 comentaris:
Tens una sorpreseta al meu bloc! ;)
PiZzi.
ei!! que tal?
jo perfecte es el 2n comentari que et faig pero daquesta part no es el 2n es el 1r
MAR
jejejejejejejejejejejejejejejejejejej
jejejejejejejejejejejejeje la canço de macedonia
MAR
Publica un comentari a l'entrada