Conèixer nous escoltes....

Sí, ja sé que és el segon escrit que faig avui... mira, sembla que tingui un dia d'aquells que estàs inspirat...

Avui, tornant de classe de clarinet m'ha passat una cosa molt curiosa. Jo estava pujant pel carrer Calvet per agafar Via Augusta. Anava cap a casa amb la meva motxilla d'atac, carregada i amb totes les coses penjant i de sobte sento que em diuen: "Perdona", i jo: "Sí?", i el noi contesta: "El foulard que portes penjat és d'un cau que es diu Núria?"... m'he quedat sense saber què dir! Pensava que em preguntarien per un carrer o alguna cosa així. Li contesto: "Sí!", i em diu: "És que vaig fer la FORMIGA (pels que us introduïu al món de l'escoltisme és un curs de formació) amb un del Núria que es diu Arnau." I jo: "Ah, sí l'Arnau". I li pregunto, posats a mantenir una mica de conversa ja que veia que fèiem un tros de camí junts, "A quin cau vas, tu?", i em diu: "A un que està per aquí, al Pere IV". I jo: "Ah, pensava que era el Santes (Santa Maria i Santa Agnès)". I, clar, he pensat... pregunta-li com es diu... : "Com et dius?", i contesta "Bernat". Li he explicat que ja no hi sóc al Cau i em pregunta a quina unitat (grup de nens) portava. "Castors... Els quatre anys que he fet de cap, només he portat C/LL". I em diu:"uf, déu ni do!". Ell es veu, pel que m'ha dit, que és el tercer any que porta Llops. M'ha dit que segurament tornava a veure l'Arnau perquè torna fer la FORMIGA. Jo li he dit que amb aquest noi tampoc hi tinc tanta relació, que tot just va entrar al Cau quan jo en marxava...Quan ja ens acomiadàvem em pregunta: "I, tu, com et dius? Ho dic per dir-li a l'Arnau quan el vegi", i jo: "Bruna". Després d'uns segons de silenci em diu: "Un nom bonic", i jo, sorpresa, li contesto: "Gràcies".

Realment ha estat una situació molt estranya, curiosa i surrealista. El que fa l'escoltisme - i també que portis el foulard del Cau penjat a la motxilla-. Realment és un gran món, com el de la música, però tothom es coneix i hi ha punts de contacte amb qui menys t'ho esperis, quan menys t'ho esperis i al lloc més inesperat, com m'ha passat a mi, pensant-me que em preguntarien per un carrer i resulta que he estat parlant de caus i d'escoltisme amb un noi que no conec absolutament de res... Quines coses que té la vida, tu.

Res, m'ha fet gràcia aquesta situació i us la volia comentar... una petita reflexió de l'escoltisme.