Quin dia, el d'ahir!!!! Comencem:
A les 8'45h ja estava al Parvulari de l'escola perquè em "tocava" anar d'excursió amb els nens i nenes de les classes Orenetes i Esquirols (P4 i P5, respectivament). Anàvem a Òrrius... mítica excursió de Parvulari des de fa uns 30 anys o més... jo també l'havia fet quan tenia 4 o 5 anys.... Bé, així que quan hi vam ser tots i els nens van fer pipís i abrigar-se i tot això, vam anar directes a buscar l'autocar. Al cap d'una hora o així (aprox) vam arribar i ens vam separar. A mi em va tocar anar amb les Orenetes. Vam veure un pi molt gros i vam mirar quan nens necessitàvem per abraçar el tronc i coses d'aquestes. Després d'esmorzar, vam anar a la Font de Sant Bartomeu on vam omplir cantimplores i també vam menjar cireretes d'arboç. Vam tornar on hi havia el pi i quan van van arribar els Esquirols de la font vam dinar. Després de jugar una estona i d'omplir-me de flors per part de les nenes vam anar a buscar, de nou, l'autocar per tornar cap a l'escola. Quin cansament!! Quasi m'adormo abans jo que els nens, a l'autocar...
Cap a les 17h ja era a casa. Per treure'm una mica el cansament vaig fer-me una dutxa... i després -amb molta mandra- vaig anar a l'autoescola... quina son!!! Quan el profe va tancar els llums, jo m'adormia... no podia més... però hi havia d'anar... Es va allargar una mica i això va fer que marxés quan encara no havia acabat la classe, perquè a les 19'30h a l'escola Orlandai hi havia concert de l'Orquestra Clàssica de Catalunya, formada per alumnes de l'ESMUC i dirigida (que no seria ben bé la paraula) per Lorenzo Coppola, profe de clarinet històric de l'ESMUC. Va ser molt guai... Interessantíssim!!! Abans de cada obra que havien de tocar, Coppola, feia un breu resum sobre la vida del compositor i situació en què l'obra va ser escrita. La veritat és que donava molt de gust sentir-lo. I després, a saludar a la gent coneguda. Vam anar a buscar el bus amb el Pere i el vaig acompanyar fins a casa ja que em venia de pas. Vam estar xerrant com una hora o així fora el carrer!!! Vaig passar més fred xerrant que a l'excursió... La veritat és que m'ho vaig passar molt bé xerrant amb ell...
Decididament ahir va ser un dia molt i molt rodó, malgrat el cansament que duia a sobre i la mandra de tot. A vegades, quan menys ganes tens de fer una cosa i l'acabes fent, és quan en treus més profit...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada