Nadal

Sento el fred de la nit

i la simbomba fosca.

Així el grup d'homes que

ara passa cantant.

Sento el carro dels apis

que l'empedrat recolza

i els altres qui l'avencen, tots

d'adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,

prop del braser que crema,

amb el gas tot encès

han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna, que

m'apar lluna plena;

i ells recullen les plomes,

i ja enyoren demà.

Demà, posats a taula

oblidarem els pobres

-i tan pobres com som-.

Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l'hora

dels postres

i després de mirar-nos

arrencarà a plorar.

(Joan Salvat Papasseit)