Un concert. Poques paraules

Diumenge 30 de març de 2008. 18h. A la porta del Palau Falguera de St Feliu del Llobregat hi van arribant totes les cantaires, directora i pianista del Cor de Noies de l'Arc. Motiu de la trobada: concert a les 19'30h.

Realment, fer un concert trobant-he fatal, amb ganes de dormir, d'estar tranquil·la, amb molta calor però de tant en tant fred i notar que la febre et puja és tota una experiència... i no saps com, de sobte, et surten totes les forces per poder aguantar i cantar totes les cançons, inclosa l'"Alfonsina" que vam fer de bis.

Aquest, va ser un concert molt maco. Només veient el programa, ja valia la pena cantar-lo i escoltar-lo. Potser jo no vaig demostrar-ho gaire... però la veritat és que m'ho vaig passar molt bé cantant i gaudint de les obres. Tot i que en algun moment pensava "jolin, quina calor que fa aquí dins... i si em trec el mocador?... no, Bruna, aguanta, que quedarà molt malament". No me'n vaig adonar i ja estàvem al final de la primera part havent cantat un Pueri Concinite; un Gdy sliczna Panna; un Ai, amor digueu-me ,Giravolta cap aquí...; un Esti Dal; un Ave Regina coelorum; un Ave Maria; un Magos a rutafa, i un Salve Regina, impressionants.... van sonar molt i molt bé... clar que van passar cosetes, però penseu que un concert no és un concert si no passen coses i/o hi ha un canvi de programa.... Quina gran primera part, Noies!!!!! Cinc minutets de pausa... seure, veure aigua, abrigar-se perquè als camerinos feia fresca (o jo que estava destemplada) i matar el cuquet amb una magdalena (no un mini donuts....) i al cap de res, ens diuen que hem de tornar a sort a l'escenari... endavant.... no estic massa fina... no sé si aguantaré, però faré l'esforç... buf! Déu meu! Quina calor.... Comencem... cançons catalanes... Muntanyes del Canigó; La cinta daurada; Pare Nostre; El testament d'Amèlia; Cançó de finestra; Muntanyes regalades... i... ostres!! Però si el concert ja s'ha acabat... quina passada!!! El públic sembla content... Noies, ens n'hem sortit... però jo ja no puc més..... però falta el bis... va, Bruna, un esforç més... i tornem-hi... Com a bis Alfonsina y el mar.... genial, també...

Quin concert!!! Un concert màgic, un concert de gallina de piel, un concert sense trobar-se bé, un concert cantat amb unes forces que no saps d'on surten, un concert on han sortit algunes de les peces més difícils, que han costat bastant treballar-les i han acabat sortint genials.... en fi.... un concert... que no sé com definir perquè no tinc el cap massa fi.... encara estic amb encostipat i no puc pensar massa.... per tant, podríem dir.... Un concert. Poques paraules.... no????????