Demà és el gran dia. Finalment ha arribat, després d'estar-me preparant tot el curs, fent molta harmonia, estudiant història i tocant molt....
Pensava que no arribaria mai el moment.... i ja està aquí. El temps passa molt ràpid... a vegades massa... Però avui no vull parlar del temps...
És ben curiós. El nostre cap, i també el cos, no són pas tontos... sinó ben intel·ligents. Sap com reaccionar davant de cada moment que se'ns presenta al llarg de la nostra vida. Aquests dies previs de la prova m'he anat trobant malament: mal de panxa, encostipats, he hagut d'anar al metge, molt cansament acumulat, no dormir massa bé.... i tot per què? .... pels nervis, l'estrés, la pressió.... que situacions d'aquest tipus ens provoquen. I, a vegades, quan hem acabat, ens posem malalts, un cop relaxats....
Aquests dies em preguntava el per què de tot això. Per què els nervis fan que no ens trobem bé? Per què els nervis apareixen dies abans? ... normalment també al moment de realitzar l'examen o allò pel qual ens hem estat preprant. La veritat és que tot això, com diria el Gran Barrufet, és curiosíssim.
També, el que trobo curiós, i li vaig comentar al profe de llenguatge musical de la uni, és que (bàsicament els que fem música) patim molt i ens posem molt nerviosos (almenys jo) per després haver de tocar, fer una lectura a vista o el que sigui poca estona i amb 5 minuts (potser una mica més) ja ha passat tot.
A més de patir nervis els dies previs, també se'n passen al moment de fer l'examen. Si és escrit, és com més igual, no? Si, perquè escrius, potser no te'n recordes massa d'allò que has de posar, però tens la idea i cal inspiració per fer un bon redactat i no t'escolta ningú. Aquests tipus d'exàmens són per llegir i no veus les cares dels profes o tribunals quan els estan corregint o comentaris possibles que puguin fer. Ara bé.... quan l'examen és oral o bé has de tocar... la cosa ja és més fotuda. Els nervis es manifesten més a través de la tremolor de la veu, la respiració, la tremolor de les mans, cames, en el cas de tocar, també es nota en el so, la interpretació de la partitura, els dits no corren i s'encallen, suor... mentre toques o parles, hi ha mirades comunicatives de tu cap al tribunal, mestre o companys que estan amb tu compartint aquest moment, veus les cares que posen quan t'escolten, van apuntant coses, si és un tribunal (que normalment està format per més d'una persona) pots veure que es fan comentaris entre ells i et demanen que paris de tocar o de xerrar allà on ells creuen convenient i no pots acabar allò que has començat i que t'han costat esforç i temps de preparació.
En aquests moments, mentre escric això, estic prou tranquil·la. Al matí, quan m'he llevat estava més nerviosa... no vull saber com estaré d'aquí una estona... i encara menys pensar com estaré demà.
El millor que pot fer un, en aquestes situacions, és intentar posar-se davant el tribunal que dirà quines obres són les que has de tocar i que t'ha d'avaluar al màxim de tranquil possible... si més no, que per fora no es noti que dins teu els nervis estan fent una gran festa. També, el que ha de fer un, és mostrar-se segur i confiat en ell mateix en allò que ha de tocar o dir. Sé que és difícil de fer, però penso que és el millor.... normalment el tribunal no el coneixes i per tant has de mostrar allò millor de tu... plantar-te i dir "aquí estic jo, i vinc a aprovar".
Bé, no sé... aquesta entrada ha quedat com una mica poc coherent.... però són idees que m'han anat sorgint durant aquests dies...
Ara, esperem que demà vagi bé.... ja us ho faré saber... no patiu!!!
Petonets, ànims i no us poseu nerviosos pels exàmens i tot el que hagueu de fer!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada