Un concert. Un comiat. Moltes emocions

Dimecres 25 de juny. 8'30h. Sona el despertador. Avui és un dia especial. Em llevo, esmorzo, em dutxo, etc. i surto de casa. Faig uns tràmits. Baixo fins al Conservatori. Avui surten les notes definitives, i de pas pregunto pel tema de les proves de clarinet per ocupar els faristols de l'orquestra simfònica. La Berta m'envia un sms que arriba tard. Vaig baixant amb calma... aprofitant que estic de vacances i que fa bon temps. Arribo al Zurich. A les rellotgeries que hi ha pregunto si tenen rellotges que es pengen. No. Bé, esperarem la Berta. M'envia un sms que agafa el metro. Vaig sortida Rambles. Ens trobem. Propera parada: Coronel Tapioca (no sé si s'escriu així). Necessita coses pel super viatge a la Índia que fa... Després anem al Decatlon. Fa una bona compra. Entrem a una rellotgeria a preguntar pels rellotges que es pengen. Una noia pàmfila ens atén i decideixo que allà no el compraré. Tot anant cap al Viena de les Rambles per dinar, entrem a una altra rellotgeria i veig que en tenen un. No el compro. Arribem al Viena. Dinem, paguem i marxem. L'acompanyo a posar-se la tercera vacuna de la ràbia. Agafem el metro per anar amunt. M'acompanya a comprar el rellotge. Les dues, firades, ens acomiadem. Ella, però, es queda a fer més encàrrecs. Agafo els fgc. Vaig ràpidissim a casa. No tinc temps d'escalfar. Són les 16'15h i a les 17h he de marxar, que he quedat amb la Neus. Em preparo les partitures, els peus dels claris, el regal per la Tere i la Neus, el "necesser" dels claris, desmonto els claris i els poso a l'estoig, vaig a la caixa. Encara una mica més de pressa, em preparo la roba del concert... el vestit nou amb una samarreta negra i les malles negres... em dutxo. Miro l'hora. Són les 16'55h. Aconseguit. Encara no noto els nervis. Surto de casa en direcció fgc Muntaner on hem quedat. Arribo bé. M'espero. La Neus no apareix.... però... de Muntaner... a quina sortida? Quan estic apunt d'enviar-li un sms, ella em truca. Està a l'altra sortida. Me n'hi vaig. I juntes anem a Virtèlia. Arribem vora les 17'30h. Pensava que hi hauria la Tere... no hi és... bé, penso que ja arribarà i que no m'he de preocupar. A l'auditori, la Montse i el Masumi estan assajant. Aprofito que paren per demanar-li les claus de l'aula a la Montse per anar a muntar i escalfar una mica. Allà, fem el paridero amb la Neus.... riure tonto... potser els primers nervis es comencen a notar??? Bé, al cap de mitja horeta, tornem a l'auditori. Encara no han acabat, però no els falta gaire. Som-hi, és el nostre torn! No ho toquem tot. Només els principis i algun fragment que costa molt.... no sabem perquè, la primera Romanza, l'hem fet seguida. Acabem. Arriba el Pere. És el moment de provar el duo. Són quasi les 19h. Ja falta menys. Fem una mica els principis i segons com, tots els números sencers. Indicacions d'última hora. Pleguem. Tenim 20min. Hi ha gana. Amb la Neus volem sortir a comprar alguna cosa per menjar. No podem. Hi ha gent que s'espera. El Pere s'ofereix per comprar-nos alguna cosa. Li explico on està L'espejo. Ens porta un parell de croissants de xocolata boníssims. El concert és a punt de començar.... ens hem d'espavilar. La Neus i jo, anem cap a la sala. El públic que hi ha (poquet) ja està assegut. Moment per saludar la gent abans de començar. La Montse em mira i em pregunta si podem engegar. Li dic que sí! Entre tot això, quasi em descuido de donar-li el minidisc a ma germana perquè gravi el concert. Comencem. Comença el Masumi amb el "Concert per a flauta en sol major opus 29" d'Stamitz. Ara ja puc dir que els nervis van aflorant un poc més......s'acaba.... segona peça... "Serenata D.957" de Schubert... sembla que la cosa cada vegada va més ràpida. "Berceuse (de Dolly)" de Fauré. Entre una peça i l'altra, pujo un moment a l'escenari a buscar el clarinet en sib. Hi ha alguna cosa que no funciona i aprofito perquè la Teresa m'ho arregli. Solucionat. S'acaba i la Neus i jo decidim anar-nos preparant per sortir en escena. Les dues peces que falten sembla que siguin eternes. Ara sí que els nervis ja els noto per tot arreu. La Neus també. Una forta abraçada per calmar-nos i donar-nos ànims. Això anirà molt bé!Finalment, la "Cançó de bressol d'Itsuki" i la "Cançó de bressol de la regió de Chugoku", totes dues populars japoneses, s'acaben. Aplaudiments... ja és el nostre torn.... sortim pel lateral de l'escenari. Saludem. Partitures al faristol. Neteja el clarinet en sib. Bec una mica d'aigua. La cosa ja va en sèrio. Miro la Neus, asseguda al piano. Afinem. Una mica baix però ja pujarà. I comencem. "Concert nº3 per a clarinet en sib major" d'Stamitz. Està sortint molt bé!!! Ànims... s'acaba el primer moviment. Tornem a afinar. Genial!! Vinga, que només en queda un... el Rondó.... Neus, no riguis!!! Jo no puc riure... la miro de reüll. Arribem al final!!! Ha sortit genial!! Em sembla que quan el vaig tocar a casa no va sortir així de bé!! Estic super contenta i això em dóna ànims per la següent obra... "Sonatina per a clarinet en la i piano" de Honegger. La més difícil i la més perillosa... ànims, que sortirà!! Dec posar cara de patiment... em costa i tinc por d'equivocar-me molt. Afinem. Baix.... ja pujarà. I endavant!!!! Primer moviment... prou bé... potser algun petit error, però bé. Ens mirem. Tornem a afinar. Ara... alt... i comencem el segon. Bé... no m'he ofegat tant com em pensava... arribem al final... i ara sí que ve la part més difícil... el tercer i el que em van preguntar a l'examen. Ens mirem... m'agafa una mica de sorpresa el principi... ens va sortint però una mica desquadrat.... suposo que és normal... cal treballar més tota l'obra en general. S'acaba!!! I arriba la part final del meu recital.... "Tres romances op. 94" de Schumann... Cada vegada m'agraden més... són tan genials. Vinga, tornem a afinar... alt!! I comencem. La primera... fantàstica, com sempre.... estic morta de calor i de set. També cansada, però he de tirar endavant.... S'acaba.... això comença a arribar al seu final.... Segona romanza... la pitjor en quant a respiracions... ni un silenci ni compàs d'espera... aguanta... sona super bé... I arriba la tercera... ara ja hem après que aquí hem d'afinar altre cop.... I comencem. Llàstima l'afinació d'algunes notes... és complicada en aquest aspecte i em costa, però per tota la resta... master card... ai, no! cap problema...Arribem al final. Ens mirem amb la Neus. S'aixeca del piano. Un gran somriure i saludem... Ara... pararia de tocar... però no! Queda, encara, l'estrena del duo que ens ha escrit el Pere per el Masumi i per mi. Entro un moment. Descanso un poc.... i sortim. Afinem. Comencem. Ai... algun error al principi de la "Cançó", però ens acabem trobant. A la "Dansa"... també però mica en mica ens posem en situació i va sonant. "Plany" i "Final"... fantàstics!!! Aplaudiments! Fem sortir el Pere a saludar... Entrem. Decidim què fem.... Ens demanen que en repetim alguna... fem la "Cançó"... i la veritat és que ara molt millor. I la cosa ja s'ha acabat. Toca saludar la gent que ha vingut i agraïr tot el que et diuen. Li dic a la Tere que no marxi, que li he de donar una cosa, i també a la Neus. Demano, a la Montse, les claus de l'aula on tinc els trastos. Entrem les tres... i abans de desmontar, els dono el detallet que els hi he fet. Estan encantades!!! Jo vaig recollint. Em truca el Pere per veure si fem alguna cosa. Decidim anar a sopar el Pere, la Neus i jo. Un sopar fantàstic amb una decisió presa.... anar a Caldea un dia... que bé!!!

I és que aquest concert... sí, és el segon any que el fem amb el Masumi... i espero que no sigui l'últim. La veritat és que m'ho passo molt bé fent aquestes coses i espero no perdre les oportunitats que se m'ofereixin. El d'aquest any, però, per a mi era una mica diferent... tenia un altre sentit. Sí que era el recital, com l'any passat, però en cap moment he tingut la pressió del curs passat. Enguany, tinc la sensació, que el vaig gaudir més. Ja vaig fer les proves del Conservatori, el repertori portava tot l'any preparant-me'l i ara, finalment, tocava disfrutar-lo amb certa tranquil·litat... També, cal dir, que per a mi, va ser com un concert de comiat. No de comiat per sempre... sinó mínim per un any. El curs vinent estaré al Bruc i no sé si també podré fer aquest concert... potser, si seguim tocant amb el Masumi, ho puc fer... i espero que acompanyada de la Neus... amb les "Sonates" de Brahms i la "Fantasiestücke" de Schumann... També va ser un comiat i una mostra d'agraïment a la Teresa i tot el que ha fet per a mi.... Moltes gràcies, Tere, Neus, Masumi,Montse, i també Pere. La veritat és que m'heu ajudat molt i tocant al vostre costat m'ho he passat molt i molt bé.... i com definiria aquest concert.... doncs... emotiu... suposo!

Un petó!! I a fer concerts!!!!