Ufff!!! Si en feia de temps que no gaudia tan d'un concert com el del divendres.... bé... tan com des del 26 d'octubre.
Com vaig riure!!! Em sentia com una nena petita que els seus pares o avis la porten al teatre per primer cop o a veure una obra molt especial per ella. Estava a primera fila i no podia parar quieta. Suposo que els ulls em brillaven (jo no ho puc veure) i el somriure no marxava de la meva cara... els ulls poques estones baixaven de l'escenari. Les meves orelles no feien més que escoltar la veu dolça de la Marta i tota la sonoritat de tots els instruments que sonen en les cançons de Sol i Serena i que les fan tant especials per a mi. Realment m'ho vaig passar genial!!!
Hi vaig anar amb la Crispi, amb la RENFE. Sabíem com hi aniríem però no com tornaríem. Tampoc sabíem on era exactament el lloc del concert. Per sort, utilitzant els contactes que tinc amb el grup, em van dir que L'Ateneu de Cerdanyola del Vallès estava a prop del tren.
Preguntem com anar a l'Ateneu a un quiosquer. I de sobte, veiem que està indicat i ho trobem sense cap problema. Entrem i preguntem si és allà el concert, ens diuen que sí i que començarà mitja hora més tard. Comprem les entrades i anem a sopar a una pizzaria. Quan estem acabant, arriba l'Izan, un amic de la Crispi. Tots tres anem cap allà, però no sabem què ens passa que ens perdem. Sort que hi havia l'Izan que és de Cerdanyola i ens orienta i arribem bé al concert. Des de fora, veig la Lídia que em saluda, i el Guillem que estant pujant les escales. Entrem, pugem cap a la sala. Entrem i ens posem a primera fila. M'emporto una sorpresa quan sento que em criden i veig que darrere nostre hi ha els pares de la Marta. Ens saludem i em diuen "Sabíem que vindries..." ejejejej... compleixo com a bona fan que sóc. Veig que surt la Lídia, la saludo i estem una estona parlant. Van tancant els llums. Vol dir que comença... quines ganes!!!!
Van sortint i comencen amb "I per què no?"... jo a partir d'aquí ja no paro quieta de la butaca. Aquest cop no puc ballar.... la Crispi no vol sortir a davant, a no ser que els músics em reptin com han fet en altres concerts. Avui ha sigut diferent que altres dies. Primer, no hi era el Panxito... i es notava... però el guitarrista que hi havia ho va fer molt bé, també. El Guillem estava especialment inspirat, sobretot a la introducció de la masurca posant per allà dissonàncies assessines i "picant-se" amb el Peligru i també la "Primavera" de Vivaldi. El guitarrista, que si no recordo malament es diu Marc, i el Guillem, amb la Bourré van colar el Batman. El petit pandero quadrat.... quin riure!!!! Ja us ho podeu imaginar. A més de bons músics i bon grup, podríem dir que són uns grans showmans.... Cal dir que algun petit incident hi va haver, però molt poquet. També va ser diferent perquè van cantar una cançó nova... que la posaran al proper disc... molt xula, per cert!!!
Però en tots els seus concerts hi ha una cosa que no varia.... i que espero que no ho faci mai.... "Arriba el moment de parlar de l'enyor... però no com a una cosa dolenta, si no positiva. Per què? Doncs perquè quan deixem una cosa, l'enyorem, però quan ens hi retrobem, l'estona en què ho vivim encara és millor".... sí!!! "Abraça'm". Aquest cop no hi ha dedicatòria ni mirades, però m'és igual... jo faig una immersió total i em centro amb la música, la lletra i amb els meus pensaments... crec que aquest cop he viscut més que mai aquesta cançó.... aaaaaaaaaiiiiiiii.... massa genial!!!
Mentre toquen la Bourré, es van presentant els músics... això vol dir que la cosa s'acaba. Però no pot ser perquè els falta una cançó.... sí, "La gata i el belitre". La Lídia amb el seu contrabaix passa cap endavant amb la Marta. Fantàstic. Saluden i marxen. Ens regalen un bis... "La dama d'Aragó". Una versió preciosa. Malauradament ara ja estem al final del concert. No fan cap altre bis.
La gent ha anat marxant. Només quedem els pares de la Marta, la Crispi i jo. Ens esperem que surtin per saludar-los. Ens estem allà mentre recullen i anem comentant coses. Mentrestant li pregunto al Guillem com es toca un dels instruments que té per allà i em fa una petita classe. Pregunto si algú té dues places per apropar-nos als fgc de la UAB o Sabadell.... però aquest grup són un encant... i en Kamell ens pot portar a la Cris i a mi fins a Barcelona en cotxe ja que ell també hi fa cap. L'ajudem a carregar, ens acomiadem i cap a casa falta gent!!!
Com vaig riure!!! Em sentia com una nena petita que els seus pares o avis la porten al teatre per primer cop o a veure una obra molt especial per ella. Estava a primera fila i no podia parar quieta. Suposo que els ulls em brillaven (jo no ho puc veure) i el somriure no marxava de la meva cara... els ulls poques estones baixaven de l'escenari. Les meves orelles no feien més que escoltar la veu dolça de la Marta i tota la sonoritat de tots els instruments que sonen en les cançons de Sol i Serena i que les fan tant especials per a mi. Realment m'ho vaig passar genial!!!
Hi vaig anar amb la Crispi, amb la RENFE. Sabíem com hi aniríem però no com tornaríem. Tampoc sabíem on era exactament el lloc del concert. Per sort, utilitzant els contactes que tinc amb el grup, em van dir que L'Ateneu de Cerdanyola del Vallès estava a prop del tren.
Preguntem com anar a l'Ateneu a un quiosquer. I de sobte, veiem que està indicat i ho trobem sense cap problema. Entrem i preguntem si és allà el concert, ens diuen que sí i que començarà mitja hora més tard. Comprem les entrades i anem a sopar a una pizzaria. Quan estem acabant, arriba l'Izan, un amic de la Crispi. Tots tres anem cap allà, però no sabem què ens passa que ens perdem. Sort que hi havia l'Izan que és de Cerdanyola i ens orienta i arribem bé al concert. Des de fora, veig la Lídia que em saluda, i el Guillem que estant pujant les escales. Entrem, pugem cap a la sala. Entrem i ens posem a primera fila. M'emporto una sorpresa quan sento que em criden i veig que darrere nostre hi ha els pares de la Marta. Ens saludem i em diuen "Sabíem que vindries..." ejejejej... compleixo com a bona fan que sóc. Veig que surt la Lídia, la saludo i estem una estona parlant. Van tancant els llums. Vol dir que comença... quines ganes!!!!
Van sortint i comencen amb "I per què no?"... jo a partir d'aquí ja no paro quieta de la butaca. Aquest cop no puc ballar.... la Crispi no vol sortir a davant, a no ser que els músics em reptin com han fet en altres concerts. Avui ha sigut diferent que altres dies. Primer, no hi era el Panxito... i es notava... però el guitarrista que hi havia ho va fer molt bé, també. El Guillem estava especialment inspirat, sobretot a la introducció de la masurca posant per allà dissonàncies assessines i "picant-se" amb el Peligru i també la "Primavera" de Vivaldi. El guitarrista, que si no recordo malament es diu Marc, i el Guillem, amb la Bourré van colar el Batman. El petit pandero quadrat.... quin riure!!!! Ja us ho podeu imaginar. A més de bons músics i bon grup, podríem dir que són uns grans showmans.... Cal dir que algun petit incident hi va haver, però molt poquet. També va ser diferent perquè van cantar una cançó nova... que la posaran al proper disc... molt xula, per cert!!!
Però en tots els seus concerts hi ha una cosa que no varia.... i que espero que no ho faci mai.... "Arriba el moment de parlar de l'enyor... però no com a una cosa dolenta, si no positiva. Per què? Doncs perquè quan deixem una cosa, l'enyorem, però quan ens hi retrobem, l'estona en què ho vivim encara és millor".... sí!!! "Abraça'm". Aquest cop no hi ha dedicatòria ni mirades, però m'és igual... jo faig una immersió total i em centro amb la música, la lletra i amb els meus pensaments... crec que aquest cop he viscut més que mai aquesta cançó.... aaaaaaaaaiiiiiiii.... massa genial!!!
Mentre toquen la Bourré, es van presentant els músics... això vol dir que la cosa s'acaba. Però no pot ser perquè els falta una cançó.... sí, "La gata i el belitre". La Lídia amb el seu contrabaix passa cap endavant amb la Marta. Fantàstic. Saluden i marxen. Ens regalen un bis... "La dama d'Aragó". Una versió preciosa. Malauradament ara ja estem al final del concert. No fan cap altre bis.
La gent ha anat marxant. Només quedem els pares de la Marta, la Crispi i jo. Ens esperem que surtin per saludar-los. Ens estem allà mentre recullen i anem comentant coses. Mentrestant li pregunto al Guillem com es toca un dels instruments que té per allà i em fa una petita classe. Pregunto si algú té dues places per apropar-nos als fgc de la UAB o Sabadell.... però aquest grup són un encant... i en Kamell ens pot portar a la Cris i a mi fins a Barcelona en cotxe ja que ell també hi fa cap. L'ajudem a carregar, ens acomiadem i cap a casa falta gent!!!
M'agradaria remarcar algunes coses del concert... com podrien ser les mirades, les bromes, els "piques" entre els músics durant el concert. Però hi ha una cosa, que m'hi vaig fixar el divendres... les cares que anaven posant tots. Bàsicament em vaig fixar amb les que fa la Marta quan toca. Marta... t'han filmat mai mentre toques en directe? T'has vist? A vegades sembla preocupada, però de cop un somriure se li dibuixa a la cara, concentració, cara de gaudir,... entre d'altres, però és molt bo!!! jejeje
Quines ganes tenia de sentir-los de nou. Segons la Lídia, quan li dic que m'ho he passat super bé, és perquè fa temps que no els sento.... en certa manera és cert perquè no vaig poder anar a Besalú per la fira de la ratafia (eh, @plequians?), però per altra banda és mentida perquè el seu cd aviat treurà fum i me n'hauré de comprar un altre.... així que vinga, va, a fer el segon!!!!
Com sempre, sou genials i als concert feu que la vostra música, encara que la tingui i l'escolti cada dos per tres, sigui fantàstica i màgica!!!
Un petó ben fort per a tots i esperant, ja el proper concert, i per què no? el segon cd!!!
Moltes gràcies per aquests moments....
Quines ganes tenia de sentir-los de nou. Segons la Lídia, quan li dic que m'ho he passat super bé, és perquè fa temps que no els sento.... en certa manera és cert perquè no vaig poder anar a Besalú per la fira de la ratafia (eh, @plequians?), però per altra banda és mentida perquè el seu cd aviat treurà fum i me n'hauré de comprar un altre.... així que vinga, va, a fer el segon!!!!
Com sempre, sou genials i als concert feu que la vostra música, encara que la tingui i l'escolti cada dos per tres, sigui fantàstica i màgica!!!
Un petó ben fort per a tots i esperant, ja el proper concert, i per què no? el segon cd!!!
Moltes gràcies per aquests moments....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada