"Quan l'amor esdevé imprescindible, la cançó de pandero es transforma en aigua i sal per no apagar la set del desig que et fa sentir viva" ("Aigua de la mar", Sol i Serena)
diumenge, 25 de gener del 2009
Pa i estrelles
Pa damunt dels genolls.
Lluny, molt lluny, les
estrelles.
Estic tan, però tan
embadalit, que de vegades
m'erro: enlloc de pa menjo
una estrella.
(Octay Rifat-versió Jaume Subirana)
1 comentari:
Anònim
ha dit...
M encanta aquest poema! La meva germana m'el va escriure i fins ara no he sabut trobar-lo surt a algun llibre?
1 comentari:
M encanta aquest poema!
La meva germana m'el va escriure i fins ara no he sabut trobar-lo
surt a algun llibre?
Publica un comentari a l'entrada