Jolin…. Avui el dia no s’ha llevat massa fi… ara sol, ara s’ennuvola…. Una intriga per veure què passarà aquesta nit i si la podrem ballar. Però sé, que passi el que passi, no ens aturarem ja que, com dic altres vegades, ni la pluja ni la neu ni el fred atura els amants del folk. Així doncs, carregada amb el clarinet a l’esquena i el paraigües penjat al braç, vaig a buscar el metro, però aquest cop, una mica abans ja que hi ha danses pels nens. Avui és el primer dia de temporada de primavera amb Plaça del Rei infantil.
Avui penso que també pot ser un bon dia. Tinc ganes de veure els més petits ballant i que comencin a sentir la màgia i tot el que se sent els divendres a la plaça del rei.
Pels infants, i per algunes danses dels grans, hi ha una noia que ensenya les danses. Mitja horeta de ballar amb els petitons i de seguida engega la ballada pels adults. La cosa tira. Però al cap d’una estona... uix! Sembla que m’ha caigut una gota. No passa res, seguirem ballant. Però cada vegada sembla que en caiguin més. La gent comença a obrir paraigües, es refugia. Els músics baixen de l’escenari, tapen els cables i tot plegat per evitar que es mullin.
Quina ràbia!!!! Mira, mira... sembla que pari... aprofitem. Cada ú surt del seu aixopluc i es prepara per ballar de nou. Els músics no ho veuen molt clar, però ho intenten. Just comencen a posar-s’hi, que torna a ploure. Corre-m’hi tots de nou. I així unes quantes vegades. La última, cansats d’anar-ho provant, intenten tocar sense sonoritzar, a baix l’escenari, però la pluja és cada cop més forta i sembla que no podrà pas ser.
Tant de bo tinguéssim la carpa que vam utilitzar el primer dia, el dia de la festa de l’Ai Que em Ballo...
Sembla que avui, una mica decebuts per les condicions meteorològiques, la ballada acabarà abans de l’hora i haurem d’esperar a la setmana següent.... però sembla que un grupet de músics aprofiten que no plou per treure els instruments que tenen i es posen a tocar. La cosa s’anima i sembla que anirem a dormir tranquils per haver pogut ballar (d’una manera o d’una altra).
I ja us dic jo, que no seria la primera vegada que ballem sota un paraigües... però tot i això, com sempre – i diria que aquest cop encara amb més ganes – haurem d’esperar que arribi el següent divendres i desitjant que sigui sense pluja!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada