Uf!!! Després de tant Barça i, aquest cop, d’una setmana prou tranquil·leta, arriba el fantàstic moment de baixar cap a plaça.
Avui, ja, just al sortir de casa, he tingut el pressentiment que seria un dia diferent... potser tornant a la “normalitat” i amb tot allò que caracteritza les ballades a plaça. Tot i així, cal reconèixer que també estava intrigada per si tornaria a trobar-me un escenari gran, unes paradetes o què sé jo.... ja tot és possible, allà.
Després de sopar un entrepà rapidíssim, amb la Mireia i la Cris, ens en anem cap a la plaça.
Avui veig la plaça més gran. No hi ha res aparatós: escenari petit, cap fira, cap paradeta, i de moment, poca gent.
Quan arribem, els músics ja estan a l’escenari acabant de provar so. Sembla que la cosa no tardarà a començar. Mentrestant, saludar la gent i guardar les coses ben guardades.
El grup d’avui, No Emprenyis la Dolors, comencen el ball amb un pas doble. Aquest cop, quasi que també obro el ball, però a diferència dels altres divendres, amb la mestra de danses, la Montserrat.
Al principi no hi ha massa gent, com sempre passa, però mica en mica la cosa es va animant, i cada cop hi ha més gent. No sé si és que hi ha menys gent que els últims divendres, o és que l’espai és més i sembla que la plaça es vegi més buida. Suposo que és la segona opció... és el que fa posar-hi un o altre escenari.
Danses col·lectives, danses de parella, danses d’aquí i d’allà.... sembla que això va animant a la gent a ballar. Cada cop som més, i l’ambient de plaça i de ballades dels divendres es nota. (Jo ho he notat des del principi!)
Sort que en tenim de la Montserrat, que ensenya les danses! Aquest grup toca melodies que poques vegades han sonat a la Plaça del Rei, o bé, són ben poc conegudes.
Jo m’ho passo molt i molt bé. I sembla que la resta de la gent, també. Només cal veure les cares de felicitat que posem tots plegats al ballar. Els somriures que es dibuixen. Els ulls brillants per estar allà, en aquesta plaça tan màgica!
Sembla que no han passat ni cinc minuts quan de cop i volta es comencen a presentar tots els músics. Aquest és el senyal. El senyal que tots i totes balladors i balladores de la Plaça del Rei coneixem i que ens indica que la cosa s’acaba! Quina pena. Sembla que en faran una altra.... però després, aquest divendres ja s’haurà acabat i, com sempre passa, haurem d’esperar la setmana següent per ballar i reviure tot això tan especial dels divendres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada