Sensacions. Quants cops hem dit o hem sentit dir que tenim una sensació estranya, una sensació satisfactòria, una sensació de tristesa, d'alegria, buida, plena.... sensacions de tot tipus. També se sent dir o diem que tenim la sensació de què anirà bé allò que hem de fer o no, que potser la sensació és dolenta. Però les sensacions es poden confondre amb els pressentiments?
Bé, no ho sé. Però el tema d'avui són les sensacions. Ara feia temps que no escrivia al bloc... (serà culpa del feselruc?) però l'altre dia em vaig inspirar i pensava amb això de les sensacions. És ben curiós...
Un dia, ens podem llevar contents, i pensant que ens menjarem el món, però alhora -sense saber per què- notem que dins nostre passa alguna cosa. Tenim una sensació de buidor. Tu, per fora, et mostres bé, i vols fer que no passa res... i ho intentes però saps que per dins, tens aquesta sensació. I és, tot plegat, un pèl estrany. O bé, vols que una cosa vagi bé, però en el fons, molt en el fons, tens la sensació de què no te'n sortiràs o que no anirà bé.
Com pot ser que de vegades, sentim la sensació de sol·litud, que estem sols, quan no és veritat perquè estem envoltats i envoltades de gent que ens estima: pare, mare, avis, tiets, tietes, amics, amigues, germans i germanes, cosins i cosines....? Tot plegat, ben curiós.
No sé... una petita reflexió (i em sembla que m'ha quedat una mica estranya) sobre les sensacions. No sé si ha quedat una mica reflectit el que volia dir, però ho he intentat!!!
Bé, per avui, ja n'hi ha prou. Un altre dia n'hi haurà més. Espero que sigui aviat!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada