Per fi! Ja era hora! Quines ganes! Tant de temps aturats als escenaris, però fent feina... una bona feina (n'estic segura), sense poder-los sentir només que en cd.... Sol i Serena van tornar a tocar en directe! Aquest cop, l'esdeveniment va tenir lloc a Cal Macarró, Calaf, el diumenge 18 d'octubre a les 19h. Quines ganes, tu!!! I va ser un concertàs! De debó us ho dic. Potser no puc ser objectiva del tot, després d'anar a tants concerts, però si que és cert que cada un d'ells és diferents i jo, com a humana que sóc, també els visc de maneres diferents. Cal dir, també, que aquest concert era molt esperat. Sabia que no seria igual que els altres.... bàsicament per una cosa en concret.... va ser la pre-estrena del seu segon cd, que es presenta a Manresa el dia 6 de novembre a les 19h, i que es diu "Un segon". Diumenge, tot s'ha de dir, vaig trobar a faltar algunes de les seves (i meves) peces, com ara "El pont de les 15 arcades" i "Abraça'm". Tot i que les vam demanar... no ens van fer cas. Però no em queixo pas. Vaig, bé, vam, poder gaudir dels nous temes que estan al cd i que em moro de ganes de tenir a les mans, com ara "El dia clou"; "Crida"; "Manelic"; "A la mar em tiraria"; "La dama d'Aragó"; "Els pastorets", i alguna més que ara no recordo.
Va ser tan genial!!!! Va valdre la pena anar fins allà amb tren i després amb el bus.... sí.... com que estan arreglant la línia o no sé què, de Manresa a Cervera està tallat i han posat uns busos que fan el recorregut del tren.
Vaig sortir del pis a quarts de tres del migdia, per agafar el tren de les 15h. Sabia que anava d'hora, però no tenia cotxe i a més després no hi havia cap tren per anar cap allà. Una mica pesat va ser el viatge, però quan vaig arribar a Calaf, vaig anar directa cap a Cal Macarró i, tot i que hi havia la persiana una mica baixada, amb tot el morro del món, vaig entrar i els vaig veure allà, assegudets i acabant de preparar coses del concert. Proves de so, les peces que tocarien, en Jan i l'Ibai corrent per allà... Com havia quedat amb el Guillem, vaig agafar la meva viola de roda per ensenyar-li. Aprofitant que hi havia anat amb temps, se la va estar mirant i provant. La Marta també la va mirar, els nens, apretaven les tecles, i res... poc a poc (pas a pas, cuses pedaç amb pedaç...)va anar arribant gent. Jo ja des d'un principi em vaig reservar el millor lloc!!! Quines ganes! Cada vegada més nervis, més ganes de sentir les noves cançons, de tornar a reviure les bones vibracions, la desconnexió,... tot el que m'aporten aquests sis músics als seus concerts.
Van començar amb "I per què no?", es van presentar com a grup. La cosa ja anava de veritat. Cançons noves intercal·lades amb les del primer cd. Un ambient màgic es va crear allà dins, el bar. Ells estaven estrets dalt l'escenari, però tan se valia. Ho donaven tot (o pràcticament tot). Estaven molt posats al concert i a acontentar al públic. Un públic molt entregat cantant les cançons, picant de mans, rient, escoltant-los atentament.
... TO BE CONTINUED.....
Quin ambient que es va crear. Tothom semblava que tenia ganes de sentir-los. I com vam riure! Entre les bromes d'en Peligru, les intervencions d'en Guillem i la Lídia... i anècdotes, com la de la Lídia, que va tenir un petit problema amb un micro.
Jo estava emocionada. Com una nena petita, que va per primer cop a un concert. Tenia ganes de veure'ls, com a grup, però també poder-hi parlar, saludar-los, fer la prova d'instruments varis (com és tradició després dels concerts...). No podia parar quieta a la cadira. Cantant, ballant, fent fotos i passejant-me pel bar, oblidant el tràfec i la rutina de la setmana, escoltant atentament el que explicaven... buf! Com ho trobava a faltar, tot això! I com no podia ser menys, la Marta, entre cançó i cançó, quan parlava, va fer sortir el meu nom un parell o tres de vegades. Ai, que bé! Ja tinc ganes de Manresa... però bé, la cosa no s'acaba aquí.
Podríem dir que en aquest concert, en certs moments es van crear un clima molt càlid, i alhora màgic. El primer va ser quan en Gerard Termes, un dels fundadors del grup que ja no hi és, va sortir a cantar, juntament amb la Marta, "Salsa verda". Era com al cd!!! En directe mai l'havia sentit així!!! Em va encantar!! jejeje.... Un altre moment màgic, i molt especial per a mi, va ser quan van cantar "En Tet del vi". Genial! Quan anaven arribant al final de la cançó, de cop i volta, la Marta va deixar de cantar. En Ferran i jo estàvem ballant el xotis, però quan vam veure que la cosa no avançava vam parar. Veia que la Marta em buscava. I de sobte ho vaig entendre! Volia que cantéssim. Així doncs, m'hi vaig llençar i vaig començar a cantar i ella repetia el que jo deia. Ella, a l'escenari, i jo a l'altra punta. Quan vaig començar a cantar tothom es va girar cap a mi. Veia i notava que tota l'atenció, tant dels músics com el públic, la posaven en mi. Vaig tenir la sensació que tot el que tenia al meu voltant desapareixia i que era una cosa entre Sol i Serena i jo. Poc a poc, em vaig anar acostant a l'escenari, bé, al meu lloc (no em vaig atrevir a pujar). Les dues últimes estrofes, cantades per mi amb eco de la Marta... una cosa que sempre havia volgut, cantar amb ells. Fantàstic, genial! I l'últim moment màgic, va ser a l'hora dels bisos. Concretament amb el primer bis, "La dama d'Aragó". La Marta i en Panxito dalt l'escenari. I mica en mica, en Guillem, la Lídia, en Kamell i en Peligru per acompanyar-la.
Fuà!!!! No podia acabar millor la setmana! Vaig tornar a casa amb molt bon rollo. Una agradable sensació, una mica absent. Revivint els moments que acabava de viure. Vaig marxar de Cal Macarró amb un gran somriure als llavis, una sensació de relax, de tranquil·litat, emocionada.... i amb moltes ganes de tornar-los a sentir en directe. Amb ganes boges de què arribi el 6 de novembre.... poder-los veure de nou, parlar amb ells.... però sobretot, sobretot, de tenir "Un segon" per sentir-lo tants cops com vulgui!!!
Moltes gràcies Marta, Guillem, Peligru, Panxito, Lídia i Kamell per aquests concerts, cançons i moments màgics!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada