Després d’un dia llarg i dur de feina, arriba la nit. Estic tan cansada que em plantejo si realment tinc ganes de baixar a plaça. Consultant-ho amb el coixí, la decisió és positiva. Així que em preparo les coses i vaig a buscar el metro. He quedat amb la Cris per anar-hi a sopar. Com tots aquests dies, arribem abans i hi ha taller de danses. Però aquest cop diferent. Avui em temo que serà diferent. Trencarà la rutina de tot. El taller és de les danses que tocaran després. Avui, però, no hi ha un grup de la nostra terra. No. Al bell mig de la plaça veiem tot de gent, homes i dones, que van vestits amb roba tradicional d’algun lloc europeu, i veiem que les danses que ensenyen al taller no són les típiques i tòpiques....no. I és que resulta que avui, a la Plaça del Rei, toca el grup Akademiska Folkdanslaget i Stockholm, de Suècia. Per tant, el taller consisteix en danses sueques.
El ball comença. Un noi puja a l’escenari per traduir tot el que ens expliquen, les danses com es ballen, etc. La cosa comença amb polska. Es forma un gran cercle de parelles. Jo, em quedo a fora, mirant-ho. Fa molt de goig veure la gent d’aquí, vestida normal i corrent, com balla amb els suecs, vestits de la manera tradicional. Entre polques, polskes i valsos, va passant l’estona. A la meitat del ball, del seu repertori, ha arribat el moment de què tothom (menys ells) descansem. Ens fan una mostra de les danses que ballen. Intueixo que deuen ser com un esbart dels nostres, que a part d’ensenyar les danses, fan actuacions.
Es planten al mig de la plaça i es crea un cercle al seu voltant. Tothom vol veure com ballen. Semblen personatges sortits d’un conte, amb la roba que porten. Dansa rere dansa. La mostra no es queda curta. Però tampoc es fa llarga. Ho fan molt bé. I arriba el final. Ara, som nosaltres, de nou, que, barrejats amb ells, hem de ballar. Continuen traduïnt-nos les explicacions de les danses, per fer-ho més fàcil.
Sí, realment ha sigut un divendres diferent. M’ho he passat bé, però tot i així se m’ha fet una mica pesat i llarg. Les explicacions amb anglès, les traduccions al català (que sort que n’hem tingut), les danses que, en general, han sigut lentetes i repetitives, ha fet que fos un divendres diferent dels altres i als quals estem acostumats. Vull afegir, però, que ha estat curiós i interessant poder conèixer danses del nord europeu i veure realment com es ballen amb gent d’allà que han vingut a ensenyar-nos-ho.
Un divendres diferent però internacional. I ara, com sempre, a esperar la propera setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada