Després d’una setmana intensa de treball, d’ubicació a la feina nova i tot plegat, per fi arriba l’esperat divendres, i això vol dir que si tot va bé, baixarem a plaça a ballar!
Avui, a diferència de la setmana passada, s’inaugura la Plaça del Rei infantil, on petits i grans aprenen algunes de les danses que Harmonikando –grup que amanitza avui la betllada de la ballada- tocaran després.
Arribo que la ballada infantil ja ha començat. Em sorprén de veure que hi ha bastants nens i nenes que han vingut a ballar. Les rotllanes que fan es veuen petitones, comparades amb les que farem nosaltres.
Mentre espero aprofito per anar saludant la gent que arriba i començar a fer caliu.
Dalt l’escenari, els músics ja estan apunt per tocar. De fet, han estat tocant pels infants, i ara ja es preparen per tocar pels grans. Harmonikando no és la primera vegada que toquen a plaça, ni jo és la primera vegada que els sento. Xotis, masurques, la polca de l’estrella, el gran square... i moltes altres més danses. A diferència d’altres cops, però, avui, Harmonikando ens portava una sorpresa preparada. A mig concert, a part de totes les harmòniques que toquen, hi afegeixen veus a les danses. Surten tres noies, l’Aina, la Berta i la Cèlia, a cantar tres dansetes, una d’elles, a capella, i les altres acompanyades. Que bonic que queda el Ruemlaj, amb les seves veus i la gent de la plaça ballant-lo. Realment, això, ha trencat una mica el clima creat fins ara, però per crear-ne un altre de diferent.
Riures, fer el boig, passar-s’ho bé, voltes, marejos, trepitjades.... que divertit! Però alhora, quin caos es crea amb el Gran Square!! És una dansa que no és fàcil de ballar, i que el meu primer pensament ha sigut: “què fan fent això a pl?” però bueno, diria que alguna cosa ha sortit.
Avui sembla que hi ha més gent que la setmana passada. Potser és que tothom se n’ha anat assebentant poc a poc i ha decidit venir. Tot i així, trobo que es pot ballar molt bé i m’estranya una mica... faig una ullada per tota la plaça i m’adono que no hi ha tants turistes ni gent mirant com ballem, cosa que a la primavera no era així i ens treia molt de lloc per ballar. Millor! Així no xoquem tant!
De manera ràpida el temps ha passat.... i malauradament això s’acaba. Són vora les dotze i poc a poc els músics es van presentant, indicador que arribem al final. No volem que s’acabi, no volem anar a casa, no volem perdre la màgia de la qual ens envoltem setmana rere setmana. Però com sempre, tot té un principi i un final. El dia d’avui s’ha acabat i el divendres que ve hi haurà un altre principi per ballar de nou!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada