Avui per fi és divendres!!! Però no un divendres qualsevol, NO, sinó un divendres molt esperat, molt especial, per molts dels balladors amants del folk. Avui és divendres 2 d’octubre. Primer divendres d’octubre. Això vol dir que a les 22h, comença oficialment la temporada de tardor a la Plaça del Rei; i el grup encarregat de fer-ho és Cul de Sac. Mitjora abans, però, es fa un taller de danses, conduit per la Montserrat Rubio, per ensenyar les danses més típiques a la gent que no en sap.
Finalment són les 22h. És hora de començar. Es respira un bon ambient. Tot i que per a mi una mica estrany. Suposo que és el fet que és el primer dia, el retrobament amb molta gent que des de l’últim dia de la temporada de primavera passada no havia vist. Situar-se de nou en l’espai, ja que tants mesos sense anar-hi es nota i sembla que no hi hagués anat mai... Mica en mica sento que la màgia que m’aporta aquesta plaça, m’està invaint i sento, per fi, que ja he començat el curs plenament.
L’escenari, els músics, l’ambient, la gent, l’espai, la música, les danses d’aquí i d’allà... buf! Com ho trobava a faltar! Avui, però, és un repertori francès, bourrées, danses bretones, però també masurques, xotis, cercles... sonen i es ballen a aquesta gran plaça!
Avui, però, necessito ambientar-me. Necessito empapar-me d’aquest ambient, de la gent... ara parlo amb un, ara amb l’altre... Saludant a tothom que conec. Retrobaments. Això vol dir que no ballo gaire. Però la màgia hi continua sent.
Hi ha una cosa, però, que em crida l’atenció...no sé si és pel fet que és el primer dia i que la gent no se n’ha assebentat massa, però trobo que som pocs balladors. Els suficients per passar-nos-ho bé, i ballar amb prou espai. Trobo a faltar les trepitjades, els merders que es creen en segons quines danses, els cercles concèntrics, etc. Espero que els propers dies que segueixen, la gent s’animi a ballar i a fer botar el terra de la plaça.
Quan s’acaba el ball, torna aquella sensació de buidor. Torno a sentir que tinc ganes que torni a ser divendres. Torno a tenir ganes de ballar de nou, d’omplir-me de la màgia de la plaça, de la música, dels balls, de desconnectar de la setmana.... Ganes de... que de nou sigui divendres i poguem gaudir de tot això! Però no queda més remei, que deixar passar una setmana pel mig... així que paciència, i ens ballem el divendres següent!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada