No sé com començar.....
Ara feia mooooooooooolt temps que no entrava al bloc, ni sé si vosaltres - els lectors- ho heu fet; si és així haureu vist que no he fet gaire cosa.
Fa una mica més d'un any de la última entrada, i ara quan hi he entrat, he pensat...."Arma't" (com deia l'Àvia).... no, no he pensat això, sinó que m'ha picat el cuquet i he decidit escriure-hi tot i que no estic massa inspirada.
Això de la inspiració és curiós...hi ha dies que en tens molta, i a vegades t'agafa a on menys t'ho imagines, a vegades no en tens gens i has de fer un treball o alguna cosa en què t'has d'inspirar. No sé si serà perquè cada vegada tots anem més atabalats i això d'internet, els cercadors on pots trobar tota la informació, les xarxes socials, etc, ens frena una mica i ens aparca la imaginació i la inspiració. Però en fi, què hi farem, no sé el que acabarà sortint en aquesta entrada.
Entre la feina i altres coses que faig tinc poc temps. He estat tot un any sense escriure, però suposo que no donava més a l'abast, i no crec que aquest curs ja fa dos mesos que ha començat em permeti tenir estonetes per fer-ho, però ho intentaré...
I és que amb un any la vida dóna moltes voltes i pot passar de tot, bo o dolent, però de tot. Amb un any podem crèixer com a persones, ens fem grans, poc a poc entrem al món dels adults, agafem més responsabilitats, i sense voler-ho, i a vegades inconscientment, deixem coses en què abans ens hi dedicàvem molt. Suposo que són etapes de la vida, i que pot ser que en algun altre moment ens les tornem a trobar o bé les deixem per sempre, però estic segura que és per alguna altra etapa millor. El que sí que és veritat, encara que deixem moments, etapes, amistats, coneguts, etc, enrere sempre ho portarem a dins nostre -ja sigui al fons més profund del cor o a la motxilla que portem a la nostra esquena i que anem omplint al llarg de la nostra vida- i ens servirà de cara a altres experiències i etapes que haguem de passar i com a aprenentatge. Perquè ja sabeu que la vida és un aprenentatge constant. No només aprenem el que ens ensenyen de petits a l'escola o a casa, sinó a tot arreu, cada acció... ens serveix per aprendre i, encara que no ho volem, ho fem.
En fi.... que per no està inspirada Déu n'hi do, no?
Aquí ho deixo i espero (tot un repte) poder tenir uns minutets per tornar a escriure....
Fins aviat!!
Ara feia mooooooooooolt temps que no entrava al bloc, ni sé si vosaltres - els lectors- ho heu fet; si és així haureu vist que no he fet gaire cosa.
Fa una mica més d'un any de la última entrada, i ara quan hi he entrat, he pensat...."Arma't" (com deia l'Àvia).... no, no he pensat això, sinó que m'ha picat el cuquet i he decidit escriure-hi tot i que no estic massa inspirada.
Això de la inspiració és curiós...hi ha dies que en tens molta, i a vegades t'agafa a on menys t'ho imagines, a vegades no en tens gens i has de fer un treball o alguna cosa en què t'has d'inspirar. No sé si serà perquè cada vegada tots anem més atabalats i això d'internet, els cercadors on pots trobar tota la informació, les xarxes socials, etc, ens frena una mica i ens aparca la imaginació i la inspiració. Però en fi, què hi farem, no sé el que acabarà sortint en aquesta entrada.
Entre la feina i altres coses que faig tinc poc temps. He estat tot un any sense escriure, però suposo que no donava més a l'abast, i no crec que aquest curs ja fa dos mesos que ha començat em permeti tenir estonetes per fer-ho, però ho intentaré...
I és que amb un any la vida dóna moltes voltes i pot passar de tot, bo o dolent, però de tot. Amb un any podem crèixer com a persones, ens fem grans, poc a poc entrem al món dels adults, agafem més responsabilitats, i sense voler-ho, i a vegades inconscientment, deixem coses en què abans ens hi dedicàvem molt. Suposo que són etapes de la vida, i que pot ser que en algun altre moment ens les tornem a trobar o bé les deixem per sempre, però estic segura que és per alguna altra etapa millor. El que sí que és veritat, encara que deixem moments, etapes, amistats, coneguts, etc, enrere sempre ho portarem a dins nostre -ja sigui al fons més profund del cor o a la motxilla que portem a la nostra esquena i que anem omplint al llarg de la nostra vida- i ens servirà de cara a altres experiències i etapes que haguem de passar i com a aprenentatge. Perquè ja sabeu que la vida és un aprenentatge constant. No només aprenem el que ens ensenyen de petits a l'escola o a casa, sinó a tot arreu, cada acció... ens serveix per aprendre i, encara que no ho volem, ho fem.
En fi.... que per no està inspirada Déu n'hi do, no?
Aquí ho deixo i espero (tot un repte) poder tenir uns minutets per tornar a escriure....
Fins aviat!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada