Des de petita, sempre m'han agradat els puzzles; i en feia molts. Ara no tinc temps de fer-ne (i mira que m'agradaria...) però si que en tinc per reflexionar sobre la vida i aquestes coses. I us preguntareu què tenen a veure els puzzles amb les reflexions de la vida?
Fa uns dies, parlant amb el Javi, em va venir al cap que la vida és com un puzzle. Però un puzzle de moltes peces, difícil i complex. Un puzzle en què totes les peces han d'encaixar correctament per tal que siguem feliços i estiguem contents amb el que fem, tenim, etc. Però, malauradament, hi ha peces que no encaixen, que no ens ajuden a avançar en aquest puzzle i que les hem d'intentar evitar o bé, si això no ha estat possible, deixar-les a part i oblidar-les. És cert que sense aquestes peces no aconseguiríem les altres.... potser totes són necessàries i d'alguna manera importants, tot i que en el moment que ens toca posar-les al seu lloc ens costi i ens sigui dolorós.
Aquest puzzle és difícil perquè no sabem com és. Ens l'anem trobant a mesura que creixem i ens fem grans. A vegades trobem més d'una peça que pot anar en un mateix lloc i hem de decidir quina... les decisions! que difícils que són; ja que en funció de la que triem, el puzzle ens oferirà unes peces o unes altres i no sabem quines són.
Podríem dir que són unes peces en blanc que a mesura que les anem col·locant al seu lloc va sortint el dibuix de la nostra vida. Això fa que no sigui fàcil. Podríem dir que seria com un d'aquells puzzles de mil peces o més en blanc i negre d'un bosc, en què els colors s'assemblen molt.
El moment d'acaba el puzzle.... doncs el final de la vida. Si... no sabem com ni quan acabarà. No sabem quina és la última peça que cal posar ja que tot i que a vegades ens pot semblar que ja ho hem fet tot, que som molt feliços, etc, sempre hi ha alguna sorpresa que fa que continuem fent el puzzle.
També es podria pensar que la vida són diferents puzzles: per edats, hobbies, feines, etapes ... cada ú de nosaltres anem canviant al llarg de la vida, i potser anem acabant petits puzzles que hem anat començant simultàniament o no.
Aquesta és una de tantes reflexions que hi poden haver en aquest bloc o que podeu tenir vosaltres, i segur que totes són bones i no n'hi ha cap de millor que una altra. Simplement, jo les vull compartir.
Fa uns dies, parlant amb el Javi, em va venir al cap que la vida és com un puzzle. Però un puzzle de moltes peces, difícil i complex. Un puzzle en què totes les peces han d'encaixar correctament per tal que siguem feliços i estiguem contents amb el que fem, tenim, etc. Però, malauradament, hi ha peces que no encaixen, que no ens ajuden a avançar en aquest puzzle i que les hem d'intentar evitar o bé, si això no ha estat possible, deixar-les a part i oblidar-les. És cert que sense aquestes peces no aconseguiríem les altres.... potser totes són necessàries i d'alguna manera importants, tot i que en el moment que ens toca posar-les al seu lloc ens costi i ens sigui dolorós.
Aquest puzzle és difícil perquè no sabem com és. Ens l'anem trobant a mesura que creixem i ens fem grans. A vegades trobem més d'una peça que pot anar en un mateix lloc i hem de decidir quina... les decisions! que difícils que són; ja que en funció de la que triem, el puzzle ens oferirà unes peces o unes altres i no sabem quines són.
Podríem dir que són unes peces en blanc que a mesura que les anem col·locant al seu lloc va sortint el dibuix de la nostra vida. Això fa que no sigui fàcil. Podríem dir que seria com un d'aquells puzzles de mil peces o més en blanc i negre d'un bosc, en què els colors s'assemblen molt.
El moment d'acaba el puzzle.... doncs el final de la vida. Si... no sabem com ni quan acabarà. No sabem quina és la última peça que cal posar ja que tot i que a vegades ens pot semblar que ja ho hem fet tot, que som molt feliços, etc, sempre hi ha alguna sorpresa que fa que continuem fent el puzzle.
També es podria pensar que la vida són diferents puzzles: per edats, hobbies, feines, etapes ... cada ú de nosaltres anem canviant al llarg de la vida, i potser anem acabant petits puzzles que hem anat començant simultàniament o no.
Aquesta és una de tantes reflexions que hi poden haver en aquest bloc o que podeu tenir vosaltres, i segur que totes són bones i no n'hi ha cap de millor que una altra. Simplement, jo les vull compartir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada